Un traumatisme cranioencefàlic o lesió cerebral traumàtica és un dany cerebral adquirit generalment provocat per un cop o impacte violent al cap, que també pot ser degut a la penetració d’un objecte que lesioni directament el cervell. Una lesió cerebral traumàtica lleu pot afectar les neurones cerebrals de forma temporal i donar lloc a la presentació de símptomes. Una lesió cerebral traumàtica més greu pot deixar seqüeles a llarg termini i pot ser deguda a hematomes o hemorràgies, contusions o a lesions de les neurones per estirament i torsió. 

Tot i que els motius que poden provocar un traumatisme cranioencefàlic son diversos, la causa principal segueixen sent els accidents de trànsit (més del 50% dels casos). Amb menys freqüència, caigudes, accidents esportius i violència solen ser altres causes d’aquesta lesió cerebral. 

Símptomes i conseqüències del traumatisme cranioencefàlic

Segons el grau de severitat del traumatisme cranioencefàlic poden aparèixer uns o altres símptomes, de caire físic i/o psicològic. Quan es produeix un traumatisme cranial lleu, els signes o símptomes poden aparèixer immediatament després del succés traumàtic o be dies o setmanes després:

• Pèrdua del coneixement durant uns segons o minuts
• Estat d'atordiment, confusió o desorientació, sense pèrdua del coneixement
• Mal de cap
• Nàusees o vòmits
• Fatiga o somnolència
• Problemes de la parla
• Dificultat per dormir o dormir més del que és habitual
• Mareigs o pèrdua de l'equilibri
• Problemes sensorials, com visió borrosa, brunzit a les orelles, sabor desagradable a la boca o canvis en el sentit de l'olfacte
• Sensibilitat a la llum o al so
• Símptomes cognitius o mentals, com problemes de memòria o de concentració
• Canvis o alts i baixos en l'estat d'ànim
• Depressió o ansietat

Quan el traumatisme cranioencefàlic és moderat o greu es poden presentar els següents problemes:

Estat alterat de consciència. La lesió cerebral traumàtica moderada o greu pot causar canvis perllongats o permanents en l'estat de coneixement, consciència o resposta d'una persona. Els diferents estats de consciència són:

• Coma. Una persona en coma està inconscient, aliena de tot i és incapaç de respondre a qualsevol estímul. Això es deu al dany generalitzat a totes les parts del cervell. Després d’un temps que generalment oscil·la entre uns dies i unes setmanes, una persona pot sortir de l’estat de coma o be pot passar a un estat que anomenem de vigília sense resposta.
• Estat de vigília sense resposta. En aquesta situació d’alteració de consciència, la persona pot obrir i tancar els ulls, emetre sons, respondre als reflexos o presentar algun tipus de moviment, però no hi ha cap consciència de l’entorn ni d’un mateix. És possible que un estat de vigília sense resposta pugui convertir-se en permanent encara que, en general, les persones evolucionen a un estat de mínima consciència.
• Estat de mínima consciència. És un trastorn en el que la consciència es troba molt alterada, encara que amb alguns signes d'autoconsciència o de consciència de l'entorn d'un mateix. Algunes vegades, aquest és un estat de transició des d'un coma o un estat de vigília sense resposta a una situació d’afectació severa de funcions cognitives però ja amb capacitat d’interacció amb l’entorn i col·laboració en programes de tractament neurorehabilitador multidisciplinar.

Alteracions neuropsicològiques. Moltes persones que han tingut una lesió cerebral significativa experimentaran canvis en les habilitats que afecten a la cognició, la conducta i l’emoció. Els principals problemes cognitius que es poden presentar són:

• Orientació
• Atenció i Concentració
• Memòria i Aprenentatge
• Funcions executives
• Capacitat de judici

Canvis en el comportament i conducta

• Dificultat d’autocontrol
• Manca de consciència de les habilitats
• Comportament arriscat
• Dificultat en situacions socials
• Impulsos físics o verbals

Canvis emocionals

• Depressió
• Ansietat
• Canvis d'humor
• Irritabilitat
• Manca d'empatia 
• Ira
• Insomni

Problemes de comunicació. Els problemes de comunicació o de llenguatge són freqüents després d’un traumatisme cranioencefàlic. 

• Dificultats de comprensió
• Dificultats per parlar o escriure
• Incapacitat per organitzar els pensaments i les idees
• Problemes per seguir el fil de les converses i participar-hi
• Problemes amb els canvis d'entonació, to o èmfasi per expressar emocions, actituds o diferències subtils en significat.
• Dificultat per comprendre i interpretar els senyals no verbals
• Incapacitat d'utilitzar els músculs necessaris per formar paraules (disàrtria)

Alteració en la capacitat de moviment. Com a conseqüència d’un traumatisme cranioencefàlic sever pot produir-se paràlisi o pèrdua de força tant en les extremitats com al tronc o en el control del cap. També poden aparèixer alteracions de la coordinació del moviment o de l’equilibri, provocant dificultats per a realitzar les tasques més bàsiques de la vida diària, com menjar, rentar-se o vestir-se, així com per desplaçar-se de manera independent.

Problemes sensorials. A mode d’exemple, degut a un traumatisme cranioencefàlic la persona pot presentar brunzit persistent en la oïda, punts cecs o visió doble, sabor amarg, dificultat per olorar, picors o  formigueig a la pell, així com marejos o dificultat per mantenir l'equilibri.