Deixa’ns el teu telèfon mòbil i correu electrònic i ens posarem en contacte amb tu:

L'afàsia, una seqüela del dany cerebral

L’afàsia es defineix com una alteració del llenguatge causada per un dany cerebral adquirit. Es produeix per una alteració de l’hemisferi cerebral dominant pel llenguatge (l’hemisferi cerebral esquerre en la majoria del casos) ja sigui per ictus, traumatisme cranioencefàlic, tumor o infecció.

afasia

Tipus d'afàsia i evolució

Les persones amb afàsia no fluent mostren una expressió reduïda, sovint amb esforç en l’articulació de les paraules. Les seves dificultats de comprensió són variables. D’altra banda, les persones amb afàsia fluent parlen amb fluïdesa fent ús de paraules errònies o deformades. També presenten problemes greus de comprensió. En totes les afàsies, com existeix una limitació en la capacitat de comunicació, s’afecta greument la vida de la persona que la pateix i de la seva família.

L’evolució del llenguatge està relacionada amb diversos factors. D’una banda, influeix l’extensió de la lesió, la gravetat inicial de l’afàsia, l’edat de la persona, l’estat de la resta de capacitats cognitives, l’estat de salut general, la col·laboració del pacient, el suport familiar i la rehabilitació logopèdica. També, s’ha vist que una rehabilitació en etapes primerenques pot oferir millors resultats.

Hem de tenir present que les persones amb afàsies més greus poden necessitar sistemes alternatius de comunicació, especialment en etapes inicials. Per fer ús d’aquests sistemes, serà molt important el suport dels familiars.

Rehabilitació de l’afàsia

La/el logopeda, en base a una avaluació formal del llenguatge, establirà el pla de tractament. En general, els objectius del tractament van encaminats a la millora del llenguatge i la capacitat comunicativa, l’adaptació a la nova situació i l’educació a la família. En relació a aquest últim punt, la logopeda donarà informació sobre l’afàsia i pautes a la família per optimitzar la comunicació.

La rehabilitació del llenguatge és un procés llarg pel que és possible que no comprengui només l’etapa aguda després de la lesió cerebral.

Hi ha diferents modalitats de rehabilitació de l’afàsia:

  • El tractament individual de l'afasia es centra en les alteracions del llenguatge detectades a l’avaluació formal així com en les alteracions cognitives necessàries per a la comunicació.
  • La rehabilitació informatitzada de l'afasia pot ser una bona eina complementària a la rehabilitació en persona ja que permet potenciar la comprensió de paraules, la denominació, la lectura i l’escriptura.
  • També és possible realitzar sessions grupals. En aquestes sessions és convenient agrupar persones amb un mateix tipus d’afàsia per tal de treballar objectius comuns i rellevants per tots els membres del grup. És freqüent trobar com a objectiu general la millora de la producció a nivell lèxic així com les habilitats de conversa. A més, a les sessions grupals es fomenta el sentiment de pertinença pel fet d’estar amb altres persones amb una dificultat similar i es fomenta la socialització a través del treball en grup.

A part d’aquests tractament convencionals, existeix el tractament amb Estimulació Magnètica Transcranial (EMTr) per l’afàsia. La literatura científica publicada parla de l’EMTr com a un procediment segur i no invasiu que es pot aplicar clínicament per modular l’excitabilitat cortical durant la recuperació del llenguatge després d’un accident cerebrovascular (Hamilton et al., 2011). Amb l’aplicació d’aquest procediment es poden observar canvis en àrees perilesionals de l’hemisferi esquerre i àrees contralaterals en l’hemisferi dret. Aquest procediment està especialment indicat en pacients amb afàsia de Broca (motora) ja que es dona una inhibició de l’activitat de la pars triangularis de l’hemisferi dret.

Afasia

 

Referències bibliogràfiques

  • Cuetos, F. (2012). Neurociencia del lenguaje: bases neurológicas e implicaciones clínicas. Madrid: Médica Panamericana.
  • González, P., & González, B. (2016). Afasia: de la teoría a la práctica. México: Médica Panamericana.
  • Hamilton, R., Chrysikou, E., & Coslett, B. (2011). Mechanisms of aphasia recovery after stroke and the role of noninvasive brain stimulation. Brain and Language, 118, 40-50

Share