Parlem via

X
Parlem via
Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)

Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)

Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)

El Trastorn Obsessiu Compulsiu o TOC és un tipus de trastorn emocional i conductual que es caracteritza per la presència d’obsessions i compulsions. Les obsessions són imatges mentals, impulsos o pensaments no desitjats, intrusos i recurrents que causen gran malestar. La compulsió es defineix com aquells comportaments (rentar-se les mans, ordenar o fer comprovacions) o actes mentals (resar, repetir paraules o contar mentalment) que es realitzen de forma repetitiva en resposta a la obsessió o d’acord a unes regles rígides. L’objectiu principal de les compulsions és prevenir o disminuir l’ansietat causada per l’obsessió o prevenir alguna situació temuda.

Els infants més petits no se n’adonen de la irracionalitat d’aquests pensaments i conductes, els hi semblen estranys i poden buscar les seves pròpies explicacions o bé amagar-los per confusió o vergonya. Tant les obsessions com les compulsions ocupen molt de temps i poden interferir notablement en les seves rutines quotidianes, les activitats escolars o les relacions socials.

Les obsessions i compulsions més comunes en nens i adolescents són les següents:

  • Rituals de rentat relacionats amb l’obsessió pels gèrmens o la brutícia.
  • Por de que passi alguna cosa greu (accidents, incendis, mort o malalties d’algun familiar o d’ell mateix).
  • Rituals relacionats amb l’ordre o la simetria.
  • Rituals de repetició o de comprovació.
  • Por a fer-se mal o fer mal a algú.
  • Obsessió per contar repetidament.
  • Compulsions a l’hora de menjar, dormir o quan s’acomiaden. 

La gravetat del Trastorn Obsessiu Compulsiu TOC és molt variable, des de pocs símptomes amb poca afectació, a presentacions greus i amb conseqüències incapacitants en el desenvolupament del nen o adolescent.

Cal que tenir en compte que en diversos estadis del desenvolupament del nen es poden observar conductes ritualistes que no significarien cap trastorn i que formen part dels rituals evolutius normals, com per exemple: la preferència per certs jocs, l’interès en la simetria o en contar, fer jocs com saltar per no trepitjar alguna ratlla del terra, etc.. Els nens viuen aquestes rutines com un joc, no interfereixen en el desenvolupament normal de les seves activitats i poden interrompre aquests rituals sense sentir malestar. 

Trastorn dismòrfic corporal

En casos amb TOC amb trastorn dismòrfic corporal apareix una preocupació excessiva per un o més defectes o imperfeccions en l’aspecte físic, que no són apreciables o bé són de poca importància per les altres persones. Degut a aquesta preocupació, s’inicien un seguit de comportaments com mirar-se repetidament en el mirall, fer moltes comprovacions i dedicar molt de temps a aquestes preocupacions i conductes.

Per que pugui considerar-se patològica, aquesta preocupació per una part de l’aspecte físic ha de ser  molt més freqüent, intensa i més angoixant que les preocupacions típiques de la imatge que poden viure en algun moment els adolescents.

Trastorn d'acumulació

En els casos de Trastorn d’acumulació hi ha una gran dificultat en desfer-se dels objectes i possessions independentment del seu valor. Aquest infants i joves tenen necessitat de guardar les coses i senten molt malestar quan es desfan d’elles. Aquesta dificultat fa que acumulin les coses i el seu espai quedi saturat de coses que no necessiten.  

Altres trastorns

Hi ha altres trastorns que també estan relacionats amb el trastorn obsessiu compulsiu com la tricotil·lomania, que consisteix en arrencar-se el cabell de forma recorrent, i el trastorn d’excoriació, en el que el nen o adolescent es rasca la pell de forma recorrent fins al punt que pot produir-se lesions cutànies.

Tots aquests trastorns ocasionen malestar i interfereixen en la vida familiar, social o acadèmica del nen o nena.

 

Teràpia cognitiva conductual
Teràpia cognitiva conductual

La teràpia cognitiva conductual uneix dos tipus de tractaments terapèutics, ja que malgrat l’èxit de les teràpies conductuals en el tractament d’algunes patologies, s’han de tenir en compte altres aspectes  que intervenen en la manera en que les persones responen davant de les situacions. 

Tractament farmacològic
Tractament farmacològic

En els casos que el psicòleg o el psiquiatra considerin necessari s’indicarà el tractament farmacològic que prescriurà el psiquiatra.

CONTACTA

Parlem via

Share