En els trastorns de la comunicació poden donar-se problemes d'expressió, pronunciació, fluïdesa i fins i tot recepció o ús social del llenguatge. El llenguatge forma part de la capacitat humana per comunicar-se amb les persones utilitzant un sistema de signes conegut per l’emissor i el receptor.  El correcte desenvolupament del llenguatge i la comunicació afavoreix l’adaptació de la persona en el seu entorn, per aquest motiu és important detectar qualsevol alteració el més aviat possible. Els primers signes d’alerta d’una dificultat en l’àrea de la comunicació apareixen abans dels quatre anys. Cap als dos anys d’edat, els nens i nenes  adquireixen la capacitat per unir paraules formant petites frases i el vocabulari arriba al voltant de les 50 paraules intel·ligibles. Aquest criteri és important per detectar un retard en l’adquisició de la parla. 

El retard del llenguatge pot suposar un endarreriment de la seva aparició o en el desenvolupament del nivell de llenguatge fonològic, morfològic, sintàctic, semàntic i/o pragmàtic adequat a l’edat.  Aquestes dificultats, quan es tracta d’un trastorns de la comunicació, afecten a l’expressió i a la comprensió del llenguatge i no s’expliquen per una discapacitat intel·lectual, un trastorn del desenvolupament, un dèficit auditiu o un trastorn neurològic.

Definició i classificació dels trastorns de la comunicació

TRASTORN DEL LLENGUATGE

L’infant o jove amb un trastorn del llenguatge presenta dificultats tant en l’expressió o en la recepció, sense que hi hagi una dificultat sensorial o cognitiva que pugui justificar aquests dèficits.  Quan les dificultats estan més associades a l’àrea de l’expressió del llenguatge s’observa que els infants o joves tenen un vocabulari limitat, sovint amb errors. Realitzen frases curtes i estructures gramaticals simplificades, i poden expressar-se amb  un ordre de paraules poc usual. Apareix un deteriorament del discurs amb dificultats per connectar les frases per explicar una sèrie de successos o per tenir una conversa. Quan les dificultats estan associades a la recepció del missatge, els costa entendre determinades paraules, locucions i els temps verbals més complexos. Aquests dèficits en l’àrea del llenguatge tenen importants repercussions en el seu correcte desenvolupament acadèmic i social.

TRASTORN FONOLÒGIC

Un trastorn fonològic és una dificultat en la pronunciació de fonemes quan la persona parla. Aquesta dificultat interfereix en la intel·ligibilitat de la parla en una conversa amb altres persones o en el correcte desenvolupament acadèmic. L’inici de les dificultats de pronunciació apareixen en les primeres fases del desenvolupament del llenguatge.

TRASTORN DE LA FLUÏDESA D'INICI EN LA INFÀNCIA (QUEQUEIG)

Aquest trastorn es caracteritza per una alteració en la fluïdesa normal i en l’estructuració temporal de la parla, que són inadequades per a l’edat del nen i l’adquisició que té del llenguatge. Aquestes alteracions causen ansietat al parlar, limitacions en la comunicació  i dificultats en el rendiment acadèmic.

• L’aparició de repeticions de sons o síl·labes, prolongació del so de les consonants o vocals
• Paraules fragmentades
• Pauses en la parla 
• Repetició de paraules monosíl·labes.

TRASTORN DE LA COMUNICACIÓ SOCIAL

Un trastorn de la comunicació social es caracteritza per la dificultat en l’ús social del llenguatge. Quan l’infant o jove es comunica apareixen deficiències en la comprensió i en el seguiment de les regles socials de la comunicació verbal i no verbal.

Aquestes dificultats causen limitacions funcionals en la comunicació,  en el desenvolupament de les relacions socials i en el rendiment acadèmic.

.