Parlem via

X
Parlem via
Trastorn de l'excreció

Trastorn de l'excreció

Trastorn de l'excreció

El trastorn de l'excreció és un retard en l’aprenentatge del control dels esfínters en els infants. Aquest aprenentatge es desenvolupa de forma progressiva: primer s’adquireix el control intestinal de nit, després el control intestinal diürn, i seguidament el control vesical de dia. L’últim que s’assoleix normalment és el control vesical durant la nit. Evolutivament, els infants adquireixen el control dels seus esfínters des dels 18 mesos fins als 3 anys aproximadament, però cada infant mostra el seu propi ritme i, com en tots els aprenentatges, hi poden haver retrocessos sense que aquest fet impliqui necessàriament un trastorn.

Quan es produeixen emissions d’orina o defecacions en llocs inadequats de forma reiterada i en una edat que ja s’espera que estigui assolit aquest aprenentatge, estem parlant de l’enuresi i l’encopresi, respectivament.

Enuresi

El trastorn de l'excreció anomenat enuresi es defineix com l’emissió d’orina de forma repetida al llit o a la roba ja sigui de manera voluntària o involuntària en infants de 5 anys d’edat o més, i que no és degut a una afectació mèdica com la diabetis o una infecció del tracte urinari.

Aquesta pot ser enuresi nocturna, en la que el nen o la nena perd el control del pipí durant el son nocturn, enuresi diürna si apareix durant les hores de vigília, o bé és possible que es donin ambdues, nocturna i diürna, en els casos en que l’infant perd el control vesical tant en moments del dia com de la nit.

Si no es resol l’enuresi, quan els infants es van fent grans poden desenvolupar conductes d’evitació d’activitats socials com anar de colònies o dormir a casa d’algun amic. També poden tenir problemes amb els seus iguals, o veure’s afectada la seva pròpia imatge com per exemple al sentir vergonya per no controlar el pipí. Això pot derivar en afectació emocional, expressada en forma de tristesa, pors o inseguretats.

Encopresi

El trastorn de l'excreció anomenat encopresi es defineix com l’excreció repetida de femta en llocs inapropiats com la roba o el terra, ja sigui de manera voluntària o involuntària, en infants de 4 anys d’edat o més, i que no és degut a una afectació mèdica.

En alguns casos l’encopresi pot venir acompanyada de restrenyiment i mostrar una incontinència per desbordament. S’observa que nens i nenes que han passat per una època d’estrenyiment poden haver associat la defecació amb dolor i malestar, per la qual cosa posteriorment aguanten el reflex d’excreció,  reforçant d’aquesta manera la retenció i l’encopresi.

Tant l’enuresi com l’encopresi poden ser primàries o secundàries. En el primer cas els infants mai han aconseguit un control vesical ni intestinal, mentre que en el segon cas, sí que hi ha un aprenentatge previ del control dels esfínters, però degut a problemes ambientals, emocionals o de condicionament es tornen a manifestar problemes d’incontinència.

Teràpia cognitiva conductual
Teràpia cognitiva conductual

La teràpia cognitiva conductual uneix dos tipus de tractaments terapèutics, ja que malgrat l’èxit de les teràpies conductuals en el tractament d’algunes patologies, s’han de tenir en compte altres aspectes  que intervenen en la manera en que les persones responen davant de les situacions. 

Tractament farmacològic
Tractament farmacològic

En els casos que el psicòleg o el psiquiatra considerin necessari s’indicarà el tractament farmacològic que prescriurà el psiquiatra.

CONTACTA

Parlem via

Share