El TDAH o Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat és un trastorn  d'origen neurobiològic crònic de caràcter hereditari  i que es pot manifestar en totes les edats de la persona. Els símptomes fonamentals són:

• Dèficit d'atenció
• Impulsivitat
• Hiperactivitat motriu

El TDAH o Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat està relacionat amb un mal funcionament de certes regions cerebrals i afectacions en els nivells de neurotransmisors cerebrals, concretament de noradrenalina i dopamina. Encara que els símptomes no semblin tenir molta gravetat, els nens i nenes amb TDAH poden patir problemes associats com: disminució de la capacitat d'aprenentatge, baix rendiment i fracàs escolar, problemes emocionals com depressió, sentiment de desconfiança, inseguretat, trastorns de conducta i/o personalitat, dificultat en les relacions familiars, problemes en les seves relacions socials, etc.

És per això que és molt important que es detecti el TDAH aviat i es comenci la intervenció el més aviat possible. La intervenció precoç és un dels factors més determinants de bon pronòstic. Altres factors que influiran en l'evolució positiva del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat seran:

• Que pares i professors de l’infant siguin coneixedors del problema
• Utilitzar amb aquests nens i nenes normes flexibles però clares
• Pautes educatives en les que es tingui en compte el reforç social i l’absència de càstig físic com a mètodes per  controlar la conducta
• Ensenyament actiu i flexibilitat en els mètodes d'ensenyament
• Col·laboració entre l'escola i la família

D'altra banda, hi ha factors que en general afavoreixen una evolució negativa del trastorn, com un ambient familiar marcat per l'estrès, l'hostilitat i els desacords entre els pares, una educació massa permissiva o, al contrari, una educació on predominen els càstigs verbals i/o físics. També són factors negatius per al Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDA-H) un baix coeficient intel·lectual i alteracions de conducta associades (desafiament, agressions, etc. ).

Alguns dels símptomes que presenten els nens amb TDA-H també es manifesten en la població normal.  El que diferencia un nen amb TDA-H d'un que no té el trastorn és la freqüència i la intensitat amb la que apareixen aquests símptomes i que es mantenen al llarg del temps interferint la vida escolar, familiar i /o social del nen.

Símptomes conductuals del TDAH o Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat

Conducta desatenta

L’infant amb TDAH té moltes dificultats per a establir correctament un ordre de prioritats entre els estímuls. Això fa que davant qualsevol estímul irrellevant, la seva atenció es dispersi i s'alteri. Aquesta major dificultat per a processar estímuls, i no pas la ganduleria i la desgana, pot fer que els desmotivin davant les tasques  (especialment si aquestes són repetitives). Els comportaments de desatenció més freqüents que presenta un infant amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat són:

• No acaba les tasques que comença
• Comet molts errors
• No es centra en els jocs
• Moltes vegades sembla no escoltar quan se li parla directament
• Té dificultats per organitzar-se
• Evita aquelles tasques que requereixen esforç mental sostingut
• Sovint perd coses que necessita (llapis, joguines, llibres, roba, ... )
• Es distreu amb qualsevol cosa
• És descuidat en les activitats
• Oblida tasques quotidianes com fer els deures, entregar treballs, portar material, etc.

Conducta hiperactiva

El nen/nena amb TDAH o Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat presenta una excessiva activitat motora incontrolada i sense finalitat concreta i que va més enllà dels límits normals per a la seva edat. Aquest fet provoca que necessiti bellugar-se més del que es consideraria normal per l’edat. En la majoria del casos aquesta inquietud motriu es va reduint  a mesura que passen els anys, a diferència de la manca d’atenció i la impulsivitat, que acostumen a mantenir-se en el temps. Les conductes hiperactives més freqüents observades són:

• Moviments constants de mans i peus
• S'aixeca de la cadira contínuament
• Corre per tot arreu
• Li costa jugar a activitats tranquil·les
• Està excitat
• Parla en excés

Conducta impulsiva

Podem diferenciar entre impulsivitat cognitiva i impulsivitat del comportament. La primera fa referència a l'estil cognitiu impulsiu caracteritzat per la rapidesa, inexactitud i pobresa en els processos de percepció i anàlisi de la informació en tasques complexes. La segona, la impulsivitat del comportament està lligada a la falta de control motriu i emocional, i porta a actuar sense pensar en les conseqüències posteriors de les accions, moguts pel desig de gratificació immediata. Es considera que aquest tipus d'impulsivitat està molt relacionada amb el grau de tolerància a la frustració. De fet, s'ha vist que els nens amb TDA-H manifesten un llindar de frustració baix. La conducta impulsiva, juntament amb la falta de consciència de risc, fan que siguin més propensos a patir accidents. Els comportaments d'impulsivitat més freqüents en un infant amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDA-H) són:

• Respon les preguntes abans d'acabar de formular-les
• Té dificultats per guardar torn
• Acostuma a interrompre ja sigui en converses o en jocs

Símptomes cognitius del Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDA-H)

Aquests símptomes estan relacionats amb afectacions cognitives:

• Dificultat en l'atenció controlada en tasques noves i que requereixen esforç, en relació a les tasques automàtiques que els són tasques fàcils o conegudes. Dificultat en el processament de diversos estímuls simultàniament.
• Dificultat en diferenciar els estímuls rellevants dels irrellevants.
• Dificultat per a mantenir l'atenció de forma continuada.
• Dificultat en aprendre i recordar allò après perquè processen la informació de manera superficial
• Són més sensibles a les variacions del context o de l'ambient de treball.

Els nens amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDA-H) també presenten dificultats per organitzar la informació i dificultats d'aprenentatge (en la comprensió i fluïdesa lectora, en el càlcul i resolució de problemes matemàtics, en l'escriptura i la coordinació, en el seguiment d'instruccions i en el manteniment de la motivació).

• Baixa tolerància a la frustració: la successió de situacions frustrants combinades amb poques experiències d'èxit fan que el nen desenvolupi un sentiment d'indefensió que el fa més intolerant a les situacions d'exigència
• Baixa autoestima o autoestima aparentment inflada
• Aparició de sentiments depressius
• Comportament infantil, inestabilitat i canvis d'humor freqüents
• Necessitat de cridar l'atenció (moltes vegades a través de la desobediència o mala conducta)
• Dependència de l'aprovació dels adults.
• Dificultats en les relacions socials