El síndrome alcohòlic fetal fa referència al conjunt de símptomes i afectacions físiques, mentals i de creixement que es poden presentar en un nadó quan la mare consumeix alcohol durant l’embaràs. Existeix una alta prevalença de Síndrome alcohòlic fetal en nens i nenes adoptats sobretot a l’Europa de l’Est.

Les dificultats que pugui presentar l’infant seran molt diverses i dependran de la gravetat de cada cas, per tant no és possible generalitzar un tractament estàndard que sigui efectiu en tots els casos sinó que és important realitzar una valoració personalitzada. El tractament es basarà en mesures específiques de cada trastorn associat, per exemple, per als problemes de llenguatge, comportament o hiperactivitat, així com actuacions a nivell educatiu (per exemple, adaptacions curriculars o recursos d'educació especial).

En general es poden realitzar tractaments de logopèdia, intervencions per reforçar i adaptar l'aprenentatge, estimulació precoç per afavorir el desenvolupament psicomotor, intervencions generals de suport, intervencions socials de protecció i tractaments psicològics i psiquiàtrics adaptats. Quan hi ha un trastorn de la conducta es fan servir fàrmacs psicoactius i intervencions conductuals. El pronòstic de cada nen estarà condicionat per la gravetat de l'afectació del neurodesenvolupament, l'entorn socioambiental i les intervencions terapèutiques específiques, a més de les discapacitats que presentin.

En els infants amb síndrome alcohòlic fetal cal prestar una especial atenció a una sèrie de trastorns funcionals: problemes d'aprenentatge, afectació del desenvolupament motor, hiperactivitat, deficiència d'atenció, problemes de la conducta adaptativa, retard mental o altres alteracions cognitives, i trastorns de la funció executiva, del llenguatge, de la memòria o d'integració social i de comunicació social.

Les manifestacions més habituals del síndrome alcohòlic fetal són:

• Baix pes en el moment de nèixer.
• Presència de malformacions.
• Trets facials característics (microcefàlia, pont nasal baix, plecs epicantics, fisura palpebral curta, llavi superior prim,…).
• Alteracions cognitives i dèficit d’atenció. Millor comprensió verbal que expressió, amb un llenguatge amb poc contingut informatiu.
• Aprenentatge reduït i dificultats de memòria i disfunció executiva.
• Alteracions conductuals: problemes de regulació conductual, hiperactivitat, dificultats en les relacions socials.