Parlem via
Teràpia cognitiva conductual

Teràpia cognitiva conductual

La teràpia cognitiva conductual uneix dos tipus de tractaments terapèutics, ja que malgrat l’èxit de les teràpies conductuals en el tractament d’algunes patologies, s’han de tenir en compte altres aspectes  que intervenen en la manera en que les persones responen davant de les situacions. 

Una part de la teràpia cognitiva conductual és la teràpia conductual, la qual parteix de la base que les persones adquireixen uns hàbits de comportament que han après, sigui per l’educació rebuda o per les experiències viscudes. L’aprenentatge dels hàbits de comportament està relacionat amb les situacions i les conseqüències rebudes per cada conducta. D’aquesta manera s’entén que es mantinguin alguns comportaments perniciosos si aquests reben una resposta positiva. En el cas dels nens, per exemple, és altament probable que un nen plori molt sovint i cada vegada amb més freqüència si quan ho fa els adults li ofereixen dolços per tranquil·litzar-lo. Quan aquests hàbits de comportament són inadequats i generen conseqüències negatives, és possible aprendre noves formes de comportament més adaptatives i que proporcionin major benestar. Conèixer els mecanismes que porten a cada persona a mantenir certs comportaments és important de cara a poder ser més conscients de quins son els estímuls que provocaran un determinat comportament i quines conseqüències mantindran aquest comportament.

Una altra part de la teràpia cognitiva conductual és la teràpia cognitiva, que ajuda a reconèixer els pensaments (o cognicions) automàtics perniciosos, i a relacionar les cognicions amb els efectes i el comportament. La teràpia cognitiva ajuda a identificar quina és la base per creure la certesa absoluta dels pensaments i valorar si en realitat no són falses creences que s’haurien de canviar. A partir de l’eclosió de les teràpies de tercera generació, com la pràctica del mindfulness, la instrucció cognitiva deixa de ser la necessitat imperiosa de canviar la nostra forma d’avaluar les situacions per orientar-se cap a l’acceptació del què som, entenent que de l’acceptació ve el canvi.

Podem utilitzar estratègies conductuals/ cognitives i d’atenció plena en el tractament de patologies o trastorns, tant de la infància i adolescència,  com en l’edat adulta. En funció del problema que se’ns presenta triarem quina serà la millor opció terapèutica per cada persona.

En la intervenció amb els infants o adolescents, els pares s’han de fer experts en el tractament dels seus fills per utilitzar amb tot el coneixement les millors eines per poder-los ajudar en el seu comportament i, alhora, fer-ho amb prou agilitat per a que la “tècnica” no domini per sobre de l’afecte que cal mantenir i donar al fill/filla.

CONTACTA

Parlem via

Share