El retard en el llenguatge i la parla pot donar-se quan algunes de les habilitats i coneixements dels diferents sistemes que el llenguatge necessita estan alterats.

Des dels primers dies de vida, els nadons prefereixen parar atenció a la parla dels seus cuidadors que a d’altres sons i sorolls de l’entorn. També reconeixen la veu de la seva mare des dels primers dies de vida, i la saben distingir d’altres veus similars del seu entorn. Per tant, abans d’aparèixer les primeres paraules existeixen una sèrie de precursors lingüístics que són indispensables per a que el llenguatge tingui un desenvolupament dins de la normalitat. En l’adquisició del llenguatge intervenen de forma molt important les habilitats de comunicació per a les quals són necessàries l’atenció compartida, la interacció i la intencionalitat.

LLENGUATGE IMMADUR O RETARD SIMPLE 

Els nens que tenen un llenguatge immadur tenen un retard en el llenguatge i la parla simple però poden presentar una evolució normal. És a dir, les primeres paraules apareixen una mica més tard del que sol ser habitual. Els nens amb un llenguatge immadur i un retard d’uns 6 mesos en la seva adquisició de les fites no es troben en una situació patològica. Tot i així, es pot considerar un signe d’alerta i són nens que es poden beneficiar de pautes d’estimulació del llenguatge i la parla.

RETARD DEL LLENGUATGE

Si l’etapa de llenguatge immadur o retard simple no evoluciona favorablement, es converteix en un retard del llenguatge i la parla. En aquest cas l’aparició de les primeres paraules s’endarrereix, i poden aparèixer entre els dos anys i mig o els tres anys. Els infants amb retard del llenguatge presenten dificultats en combinar dos nuclis o iniciar la frase simple (subjecte + verb + objecte). També poden presentar problemes de comprensió oral, tant en ordres simples com complexes.

Quan les dificultats del retard del llenguatge es van consolidant més enllà dels 6 anys es podria establir el diagnòstic de trastorn del llenguatge.

DISLÀLIES

Les dislàlies són dificultats en la pronunciació de la parla i dels seus sons. El llenguatge és correcte, el nen coneix el vocabulari i és capaç de realitzar frases estructurades però hi ha algun so que no sap produir, com pot ser la lletra s, la r, etc. Aquestes dificultats poden ser evolutives en certes edats i no és necessari intervenir fins que no se superen els períodes considerats normals per a la correcta pronunciació de determinats sons.

TRASTORN FONOLÒGIC

Un trastorn fonològic fa referència a aquelles dificultats tant de parla com de llenguatge que ocasionen una producció lingüística poc intel·ligible. Els infants amb trastorn fonològic tenen un llenguatge fluït però costa molt d’entendre’ls. Els errors que cometen son fonològics i s’observen tant en la producció correcta dels sons com en la de les paraules. Els errors més freqüents que podem observar són la omissió i el canvi d’uns fonemes per uns altres.

ALTERACIONS EN LA COMUNICACIÓN Y LA INTENCIONALIDAD

La comunicació, la intencionalitat i l’atenció compartida són algunes de les dimensions absolutament necessàries per al correcte desenvolupament del llenguatge. Hi ha nens que mostren poca intenció comunicativa, no busquen a l’adult ni a l’igual per compartir informació, o només fan demandes molt específiques en necessitats personals molt bàsiques. En aquests casos, cal aprofundir en el diagnòstic i valorar altres aspectes del neurodesenvolupament.