L'epilèpsia és una afectació crònica caracteritzada per la presència i repetició de crisis comicials que són el resultat d'una activitat elèctrica anormal en el cervell. Hi ha diferents tipus d'epilèpsia: convulsions d'absència en la infància, epilèpsia mioclònica juvenil, síndrome de Landau-Kleffner, Síndrome de Lennox Gastaut, epilèpsia del lòbul temporal, etc.

Pot estar causada per una infecció, una mutació genètica, una lesió cerebral o un tumor cerebral, uns vasos sanguinis anormals o una hemorràgia cerebral. Els nens amb síndromes genètics, autisme i alguns trastorns metabòlics també poden patir-la. Més de la meitat dels casos són idiopàtics, el que significa que no està clara la seva causa. El tipus d'epilèpsia d'una persona depèn del tipus de convulsions que presenta. Una convulsió pot ser:

• Primària generalitzada, que afecta a ambdós hemisferis del cervell alhora.
• Focal, que només afecta a un costat del cervell, tot i que es pot acabar estenent a l'altre costat (secundària generalitzada).

Sovint, els infants amb epilèpsia tenen tantes convulsions generalitzades com convulsions focals. Els nens i nenes que la pateixen solen presentar seqüeles secundàries a la pròpia alteració neurològica i als propis efectes de les crisis. L’evolució i el pronòstic de les alteracions que pugui presentar dependrà de diferents factor: Per una banda els factors neurològics (etiologia, edat inici, freqüència i durada de les crisis...), i per altra els relacionats amb el tractament (fàrmac, farmacoresistència o cirurgia) i els factors individuals (família, nivell socio-econòmic...).

Tractament 

L'epilèpsia es sol tractar amb medicació. Si els medicaments no permeten controlar les convulsions, sorgeix la necessitat d'aplicar un altre tipus d'intervencions, inclosa la cirurgia. La cirurgia per tractar l'epilèpsia és un procediment que treu o modifica una zona del cervell on comencen les convulsions. Aquesta intervenció és més efectiva quan les convulsions sempre s'originen en una sola zona del cervell. Aquesta no és la primera línia de tractament, però es considera quan almenys dos medicaments anticonvulsius no han aconseguit controlar les convulsions.