Deixa’ns el teu telèfon mòbil i correu electrònic i ens posarem en contacte amb tu:

SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ (SAAC)

La comunicació i el llenguatge són essencials per a tot ésser humà, per relacionar-se amb els altres, per aprendre, per gaudir i per participar en la societat, i avui dia, no s’han de veure limitats a causa de les dificultats en el llenguatge oral. Per aquesta raó, totes les persones, siguin infants, joves, adults o gent gran, que per qualsevol causa no han adquirit o han perdut un nivell de parla o prou llenguatge per comunicar-se de manera satisfactòria, necessiten utilitzar un sistema augmentatiu i alternatiu de comunicació (SAAC).  

SISTEMES AUMENTATIUS I ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ (SAAC)

Què són els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació? 


Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) són mètodes de comunicació creats per facilitar la comunicació en persones que presentes limitacions en aquesta àrea. Tenen com a objectiu augmentar i/o compensar l’expressió i el llenguatge; implementar la capacitat comunicativa produint una comunicació funcional, espontània i generalitzable amb l’entorn; i promoure l’autonomia i la socialització, facilitant l’expressió de necessitats i demandes (ARASAAC, UTAC y Basil, et al,.). 

Es pot compensar la comunicació (substitueixen el llenguatge oral quan aquest està absent o no és compatible) o pot ser una eina per expandir el llenguatge, ja que per si sol, no és suficient per comunicar-se.

Aquests mètodes poden ser molt útils per a persones amb Trastorn de l’Espectre Autista, paràlisis cerebral, discapacitat inteŀlectual, motora, sensorial i/o auditiva, traumatismes cranioencefàlics, dany cerebral (afàsia) i qualsevol alteració que impliqui dificultats en la seva capacitat de comunicació. 


Tipus de SAAC 


Es classifiquen principalment en dues tipologies: els SAAC sense ajuda, que no requereixen eines externes i es basen amb l’ús del propi cos (com per exemple la llengua de signes o els gestos naturals), i els SAAC amb ajuda, que involucren l’ús d’eines externes. Aquests sistemes poden ser plafons i/o llibretes comunicatives amb pictogrames i sistemes electrònics com les aplicacions mòbils o tauletes o generadors de veu.  

Els plafons de comunicació i els llibres comunicatius amb pictogrames 
són una eina essencial per facilitar aquesta interacció. Un plafó de comunicació conté un conjunt d’imatges, símbols o paraules on han d’assenyalar, tocar o mirar per expressar les seves necessitats o desitjos. Un llibre de comunicació és una expansió dels plafons. Funcionen com un llibre que conté pàgines de pictogrames, organitzats per temàtica o jerarquia. 

SACS2
Exemple de llibre de comunicació

 

Estudis com el de Cafiero i Meyer (2008) han demostrat que l’ús de pictogrames en llibretes comunicatives millora la comprensió i la producció del llenguatge amb nens i nenes amb diagnòstic de Trastorn de l’Espectre Autista. En un altre estudi, també es va avaluar l’impacte dels plafons comunicatius amb persones amb afàsia, concloent que el seu ús va augmentar significativament la capacitat de transmetre necessitats bàsiques (O’Neill et al., 2018).  

SACS3
Exemple de plafons de comunicació

 

 

Les aplicacions de plafons i llibres comunicatius són fonamentals en Atenció Precoç, ja que permetrà que els nens i nenes socialitzin i es comuniquin al més aviat possible, contribuint al seu desenvolupament. Les persones adultes també són candidates a la utilització d’aquests per facilitar la comunicació, promovent la inclusió i millorant la interacció social. 

 

SACS 4
Exemple de comunicador

 

La importància de la logopèdia en la implementació dels SAAC 

La logopèdia presenta un paper fonamental en la implementació dels SAAC, ja que els i les logopedes estan capacitats per avaluar les habilitats comunicatives de cada persona i dissenyar estratègies adaptades a les seves necessitats específiques. A més, la seva intervenció és clau per garantir que s’integrin de manera efectiva a la vida diària de la persona, promovent la seva autonomia i participació social (Soto & Clarke, 2017). 
Els i les logopedes no només implementen els SAAC com a eina funcional, sinó que també l’utilitzen com a pont per estimular el desenvolupament del llenguatge oral i altres formes de comunicació. Mitjançant activitats estructurades, el o la logopeda pot reforçar l’associació entre imatges, paraules o conceptes, juntament amb fomentar l’articulació de sons i paraules quan sigui possible (Beukelman & Mirenda, 2013). 
Un estudi de Kent-Walsh et al. (2010) va demostrar que la formació de familiars i professionals millora significativament la freqüència i la qualitat de les interaccions comunicatives amb les persones usuàries de SAAC. 

Conclusions 

En conclusió, els SAAC representen una eina essencial per a les persones amb dificultats en la comunicació verbal, oferint múltiples mètodes adaptats a les necessitats individuals. En especial, en edats primerenques, ens permetran assegurar que el llenguatge es preserva i/o es desenvolupa.  

La intervenció dels i les logopedes és fonamental per personalitzar el sistema, capacitar i maximitzar les oportunitats de comunicació dels usuaris, tant adults com infants, així com formar i dotar d’eines a les famílies i a l’entorn per assegurar el seu ús correcte i el seu aprofitament.  

Amb el seu suport, els SAAC no només faciliten la interacció bàsica, sinó que també poden esdevenir una eina clau per al desenvolupament personal i la inclusió social. 

SACS
Exemple de comunicador
Font

 

  • ARASAAC, UTAC, & Basil, C. (n.d.). Definició del Portal Aragonès de Comunicació Augmentativa i Alternativa.
  • Beukelman, D. R., & Mirenda, P. (2013). Augmentative and Alternative Communication: Supporting Children and Adults with Complex Communication Needs. Paul H. Brookes Publishing.
  • CATEDU. (s.f.). Comunicación aumentativa y alternativa. ARASAAC. http://old.arasaac.org/aac.php
  • Kent-Walsh, J., Murza, K. A., Malani, M. D., & Binger, C. (2010). Effects of communication partner instruction on the communication of individuals using AAC: A meta-analysis. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 53(2), 350-364.    https://doi.org/10.1044/1092-4388(2009/09-0023)
  • Soto, G., & Clarke, M. T. (2017). Assessing communication in children who require AAC: Evaluating existing tools and recommendations for practice. Augmentative and Alternative Communication, 33(1), 1-11. https://doi.org/10.1080/07434618.2017.1278702
  • UTAC. (s.f.). Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació. https://www.utac.cat/

Share