Rehabilitació cognitiva en salut mental

Les alteracions de la funció cognitiva, és a dir, dificultats en la memòria, concentració, presa de decisions o planificació són freqüents en persones que pateixen diferents trastorns mentals. És habitual que les persones que pateixen malalties com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar o la depressió expressin queixes sobre el seu funcionament i presentin una disminució objectiva de rendiment cognitiu.

Se calcula que al voltant d'un 40% de les persones que pateixen esquizofrènia poden presentar alteracions cognitives greus o moderades, i s'estima que percentatges similars de persones amb trastorn bipolar o depressió major poden presentar també importants dèficits cognitius. Aquestes alteracions apareixen durant els episodis aguts d'aquestes malalties, però és comú que, en major o menor grau, persisteixin després de la reducció de la simptomatologia, o fins i tot en la remissió clínica.

La presència d'aquestes alteracions cognitives afecta de manera directa al funcionament quotidià d'aquestes persones, el que dificulta de forma patent el seu rendiment laboral i influeix negativament en les seves relacions socials i familiares.Si bé es desconeix en profunditat la causa d'aquests símptomes o dèficits cognitius, hi ha una sòlida evidència científica que suggereix que les persones amb malalties psiquiàtriques presenten alteracions en els circuits cerebrals que, al seu torn, sustenten determinades funcions de tipus cognitiu. Amb això volem dir que sabem que regions de cervell com l'hipocamp o l'escorça prefrontal mostren alteracions de la seva estructura i funció que, a més d'estar associades a diferents malalties psiquiàtriques, exerceixen un paper fonamental en el funcionament cognitiu. Per exemple, l'hipocamp és una regió essencial per a la memòria, i l'escorça prefrontal juga un paper crucial en la presa de decisions o la planificació de tasques. És a dir, les alteracions en el funcionament d'aquestes regions o circuits cerebrals s'associa a el desenvolupament i el progrés de malalties psiquiàtriques i, alhora, comporten el desenvolupament i progressió de dificultats cognitives.

Davant d'aquesta realitat, s'han intensificat els esforços per desenvolupar estratègies de tractaments que el seu objectiu sigui millorar el rendiment cognitiu de les persones amb malalties mentals greus. En aquest context, s'ha estudiat el potencial efecte procognitiu de diferents fàrmacs, és a dir, com aquests medicaments podrien millorar les funcions cognitives. No obstant això, la majoria d'estudis demostren que el paper procognitivo d'aquests medicaments és poc rellevant i que els resultats són molt pobres i poc consistents. És a dir, sabem que els fàrmacs efectius per al tractament de l'esquizofrènia, el trastorn bipolar o la depressió no mostren un efecte positiu en la millora dels símptomes cognitius associats a aquestes patologies.

De la mateixa manera, altres medicaments més específics, que en general tenen un efecte positiu sobre la cognició, tampoc han mostrat resultats favorables o, si aquests apareixen, el seu efecte en el funcionament quotidià o en el món real acaba sent molt anecdòtic.

Seguint en la mateixa línia d'estudi, s'han desenvolupat noves estratègies orientades a l'entrenament de les habilitats cognitives, com la rehabilitació o la remediació cognitiva. La remediació cognitiva es defineix com una intervenció dirigida a millorar els dèficits cognitius per mitjà de la realització d'exercicis dissenyats per incrementar o facilitar l'activitat neuronal en àrees o circuits específics de el cervell i, per tant, augmentar el rendiment en la funció cognitiva associada. Els exercicis repetits afavoreixen el desenvolupament de canvis en les propietats plàstiques de el sistema nerviós, els quals modifiquen la funció implicada en la regió estimulada, millorant així el seu funcionament. La remediació cognitiva també pot desenvolupar capacitats compensatòries, és a dir, si no és factible recuperar una determinada funció, es pot promoure la millora de l'funcionament mitjançant el desenvolupament d'estratègies cognitives alternatives que acabaran compensant aquest dèficit.