Musicoteràpia i activitat cerebral: Què passa?

La musicoteràpia ha demostrat ser una excel·lent ajuda per al tractament de múltiples patologies, trastorns i problemes emocionals.

UNA MICA D'HISTÒRIA SOBRE LA MUSICOTERAPIA 

A mitjans del segle XX, gràcies a les evidències científiques sobre l'efecte positiu de la música a nivell físic i emocional en els veterans de la I i la II Guerra Mundial, es va fundar a Nova York la National Association for Music Therapy, creant-se així una nova disciplina d'estudi, la Musicoteràpia. La relació entre la música i la salut no és una cosa nova, ja Aristòtil, Plató i fins i tot els antics egipcis van descriure els efectes de la música en el cos i la ment humans. Però no va ser fins als anys 90 del segle passat que, gràcies als avenços en neuroimatge, es van poder realitzar nombroses investigacions en que música, neurologia, psicologia i tecnologia es van donar la mà per evidenciar la gran influència d'aquesta expressió artística en el nostre cervell . D'aquesta manera, una nova branca d'estudi va néixer a l'arbre de la musicoteràpia: la Musicoteràpia Neurològica (Neurològic Music Therapy, NMT).

QUÈ PASSA AL NOSTRE CERVELL QUAN ESCOLTEM O TOQUEM MÚSICA?

La música comença com aire en moviment que impacta en el nostre timpà fent-ho vibrar. Aquesta vibració és traduïda en impulsos elèctrics, gràcies a uns ossets ubicats en la nostre oïda interna. D'aquí, el senyal és transmesa cap al tronc cerebral, des d'on s'enviarà cap a l'escorça auditiva primària i d'allà, cap a xarxes neuronals. És un procés complex que involucra diverses estructures, les quals s'encarreguen de processar, analitzar, donar significat i emmagatzemar els diferents elements del so, en alguna cosa que posteriorment percebrem com a música.

D'aquesta manera una simple vibració en l'aire, en el nostre cervell es transforma en una activació de les àrees i els circuits de la percepció, de les emocions i els records, de la recompensa, de l'atenció i dels circuits encarregats de planificar i realitzar els moviments.

És més, si a l'escolta musical li afegim l'acció de tocar o improvisar música -sense que calgui ser professional- succeirà que, pràcticament, la totalitat de les estructures cerebrals entraran en funcionament. Les àrees responsables de processos visoespacials s'activaran al llegir una lletra o una partitura; l'hipocamp i l'escorça prefrontal s'activaran per recordar, situar-nos i planificar els aspectes necessaris per a l'execució musical; les àrees premotores i els ganglis basals ens permetran cantar i planificar els moviments; el cerebel atorgarà l'harmonia del moviment i del ritme; el sistema límbic aportarà l'emoció i el record; i l'activació del cos callós permetrà el pas d'informació entre els dos hemisferis cerebrals. Tot això passarà, per descomptat, en major mesura si es tracta d'un músic professional.

És molt difícil trobar una activitat humana que involucri el cervell d'una manera tan massiva com ho fa la música. Aquest fet particular és el que converteix la pràctica musical en una activitat d'entrenament cerebral.

LA PLASTICITAT NEURONAL I LA MUSICOTERÀPIA

S'ha vist que la major part de neurones no tenen la capacitat de reproduir-se, però sí que tenen la capacitat de crear noves connexions i aquesta és una habilitat que perdura fins al final de la vida. Cada vegada que experimentem alguna cosa o realitzEM una activitat nova, el cervell es reestructura creant noves connexions. Com més vegades realitzem la mateixa activitat, més fort es tornaran aquestes connexions. Aquesta capacitat de reestructuració de les connexions neuronals és el que s'anomena plasticitat neuronal.

Aquesta propietat habilita rutes d'informació entre les diferents àrees de cervell, permetent-nos ser capaços de percebre, aprendre, relacionar causes amb efectes, repetir conductes adaptatives i evitar altres que són nocives.

En resum, gràcies a aquesta activació generalitzada, la música és capaç d'estimular el cervell per entrenar a les seves habilitats de cognició, atenció, memòria, planificació, modulació emocional, motivació i conducta.