Deixa’ns el teu telèfon mòbil i correu electrònic i ens posarem en contacte amb tu:

Musicoteràpia i activitat cerebral (Part 2)

La Musicoteràpia en Guttmann Barcelona es basa en els principis de la Musicoteràpia Neurològica (NMT) .Aquesta branca de la musicoteràpia està basada en el model neurocientífic de percepció musical, i està inclosa dins de la World Federation of Neurorehabilitation (WFNR), l'European Federation of Neurorehabilitation Societies (EFNS) i la Society for Clinical Neuromusicology (CNM).

Musicoteràpia

La NMT es dedica a l'estudi i al desenvolupament de tècniques específiques que incorporen la música i els seus elements (so, ritme, melodia i harmonia) per a la consecució d'objectius terapèutics que tenen com a meta la consecució, recuperació o millora de les habilitats motrius, del llenguatge i / o cognitives.

Fins fa poc, només les persones amb trastorns de consciència i els nens i nenes usuàries de l'Institut Guttmann es beneficiaven de la prestació de musicoteràpia. Ara, amb l'obertura de el nou centre Guttmann Barcelona s'ha ampliat aquest servei i s'ha possibilitat el tractament amb música a persones amb patologies neurològiques de diferent índole.

RAONS PER LES QUE GUTTMANN BARCELONA HA INCORPORAT EL TRACTAMENT AMB MUSICOTERÀPIA

Les tècniques de NMT es divideixen en 3 grans grups d'aplicació:

  • Rehabilitació de la parla i el llenguatge
  • Rehabilitació sensitiu-motora
  • Rehabilitació cognitiva

El perfil d'aplicació per aquestes tècniques és molt ampli. Es poden beneficiar aquelles persones que necessitin: rehabilitació neurològica degut a un dany cerebral adquirit (com un ictus o un traumatisme) o una malaltia del sistema nerviós (com l'Esclerosi Múltiple o el Guillain-Barré entre altres); també es poden beneficiar nens i nenes que requereixin serveis de neuropediatria o neurodesenvolupament (com per exemple en casos de trastorns d'atenció, llenguatge o de l'espectre autista); i també persones grans que vulguin tenir un envelliment actiu o que s'estiguin enfrontant a malalties neurodegeneratives (com l'Alzheimer o el Parkinson entre d'altres).

QUIN PAPER JUGA LA MÚSICA A LA REHABILITACIÓ O ADQUISICIÓ DE LA PARLA I EL LLENGUATGE 

Fins fa poc es creia que el processament del llenguatge i la música al cervell succeïen en àrees molt diferenciades. Es pensava que els aspectes de la parla i el llenguatge eren processats per l'hemisferi esquerre, mentre que els aspectes musicals quedaven relegats a l'hemisferi dret, encarregat dels aspectes menys racionals. Avui dia sabem que aquestes dues activitats estan molt més relacionades del que es pensava.

En un estudi de l'any 2011, A.D. Patel proposa la hipòtesi de l'acrònim OPERA per explicar per què la música és beneficiosa per a moltes funcions de llenguatge. OPERA són les sigles en anglès de les cinc condicions que podrien impulsar la plasticitat en les xarxes de processament de la parla:

  • "Overlap", que significa superposició en anglès, es refereix a l'ús compartit de les xarxes cerebrals que s'encarreguen de processar les característiques sonores tant de la música com de la parla;
  • "Precission": la música és més exigent amb aquestes xarxes de processament que la parla;
  • "Emotion": les activitats musicals que involucren a aquesta xarxa provoquen una forta emoció positiva;
  • "Repetition": les activitats musicals que involucren a aquesta xarxa es repeteixen amb freqüència,
  • "Atentíon": les activitats musicals que involucren a aquesta xarxa estan associades amb l'atenció focalitzada.

Segons la hipòtesi d'OPERA, quan es compleixen aquestes condicions, la plasticitat neuronal fa que les xarxes en qüestió funcionin amb una precisió superior a la necessària per a la comunicació oral ordinaria.

La NMT disposa de tècniques centrades en el desenvolupament, la millora i la rehabilitació de el llenguatge i la comunicació. Algunes tècniques inclouen l'ús de el cant per a la recuperació de la parla en pacients que pateixen afàsia, l'ús de l'ritme per a la millora de la disàrtria en persones amb dany cerebral adquirit o que pateixen la malaltia de Parkinson; o tècniques que fan servir instruments de vent per al control dels grups de músculs que intervenen en la producció vocal.

L'ÚS DE LA MÚSICA PER A LA REHABILITACIÓ MOTRIU

Quan escoltem una cançó o una peça musical del nostre grat, el nostre cos tendeix a moure seguint el ritme de la música, sense que amb prou feines ens adonem d'això. Aquest fenòmen és a causa de que la via auditiva i la via motora comparteixen xarxes neuronals en nostre cervell. Com s'ha comentat anteriorment, les xarxes neuronals compartides ajuden al procés de rehabilitació i poden ser usades per als seus respectius entrenaments. A més, la música, afavoreix la planificació i la correcta execució del moviment, ja que aporta estructura, temporalitat i harmonia. És a dir, pot proporcionar una guia temporal a la qual adherir-se per estructurar i regular els patrons de moviment danyat, recuperant així patrons de moviment funcionals. Aquests exercicis es poden realitzar també amb instruments musicals afegint un reforç sonor i estimulant per a la persona que els realitza .

Musicoterapia

COM USA LA MÚSICA PER A LA REHABILITACIÓ COGNITIVA?

La Musicoteràpia planteja una sèrie de tècniques encaminades a l'entrenament en les diferents habilitats cognitives del cervell: Primerament, tenim tècniques per entrenar l'atenció en els seus diferents dominis (seleccionar, focalitzar, mantenir i alternar entre les diferents tasques). Aquestes incorporen exercicis actius i passius que inclouen l'escolta activa, l'execució instrumental o la improvització.

La memòria és una habilitat cognitiva que es pot veure alterada a causa de danys o malalties neurològiques. La música pot jugar un paper especial en la seva rehabilitació, gràcies a que millora el funcionament de les àrees cerebrals utilitzades p en l'aprenentatge. En la literatura científica s'han descrit nombrosos estudis, que evidencien l'efecte positiu de la música i els seus elements en la rehabilitació dels diferents tipus de memòria. Es va observar, per exemple, que el ritme i les melodies proporcionen pistes per a la recuperació de contingut verbal i semàntic. També que l'escolta de música clàssica millora la recuperació de memòria episòdica en pacients amb Alzheimer o altres demències, i la composició de cançons també incideix en les seves habilitats memorístiques.

El cant ha demostrat ser una activitat que fa progressar la memòria per als noms i els verbs; i fins i tot, en alguns estudis, s'ha demostrat que el sol fet d'escoltar música pot ajudar a la millora de la memòria verbal juntament amb l'atenció sostenida.

Per una banda, la Musicoteràpia proporciona exercicis mnemotècnics que fan servir la música per treballar les habilitats memorístiques en pacients amb danys o malalties neurològiques. D'altra banda, també ofereix altres tècniques de treball que fan servir la música per a la inducció d'estats anímics, amb l'objectiu d'estimular el record d'episodis importants de la vida del pacient.

Les funcions executives estan al cim de les habilitats cognitives. Són aquelles que ens permeten crear noves aspiracions, establir objectius i planificar per aconseguir-los, motivar-nos i organitzar-nos per actuar, inhibir comportaments que ens impedeixen arribar al nostre objectiu, iniciar i dur a terme els plans, monitoritzar els resultats i, en alguns casos, fer ajustos per completar els plans proposats.

MUSICOTERÀPIA NEUROLÒGICA

Després d'un dany o malaltia neurològica aquestes habilitats es poden veure afectades, tenint com a conseqüència serioses dificultats per reintegrar-se en la vida en comunitat. La Musicoteràpia Neurològica ofereix exercicis d'improvisació i composició musical, tant individuals com en grup, per practicar les habilitats d'aquestes funcions executives com l'organització, la solució de problemes, la presa de decisions, el raonament i la comprensió. La Musicoteràpia també ofereix tècniques per al treball de la percepció sensorial, visual i auditiva i per al desenvolupament psicosocial.

Els musicoterapeutes especialitzats en NMT de l'Institut Guttmann són especialistes en tècniques i estimulacions que s'apliquen en un ampli rang de trastorns comportamentals, del desenvolupament i neurològics i treballen, de manera conjunta i interdisciplinària, amb metges, neuropsicòlegs, logopedes, fisioterapeutes i altres professionals, en equips que s'orienten a el tractament dels pacients de manera personalitzada. 

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Gordon, W. A., Cantor, J., Ashman, T., and Brown, M. (2006). Treatment of post-TBI executive dysfunction: application of theory to clinical practice. Journal of Head Trauma Rehabilitation, 21, 156-67.

Impellizzeri, F., Leonardi, S., Latella, D., Maggio, M. G., Foti Cuzzola, M., Russo, M., Sessa, E., Bramanti, P., De Luca, R., & Calabrò, R. S. (2020). An integrative cognitive rehabilitation using neurologic music therapy in multiple sclerosis: A pilot study. Medicine99(4), e18866. https://doi.org/10.1097/MD.0000000000018866

M.Thaut and V. Hoemberg. (2014). Handbook of Neurologic Music Therapy.

Patel A. D. (2011). Why would Musical Training Benefit the Neural Encoding of Speech? The OPERA Hypothesis. Frontiers in psychology2, 142. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2011.00142

Schwartz, A. E., van Walsem, M. R., Brean, A., & Frich, J. C. (2019). Therapeutic Use of Music, Dance, and Rhythmic Auditory Cueing for Patients with Huntington's Disease: A Systematic Review. Journal of Huntington's disease8(4), 393–420. https://doi.org/10.3233/JHD-190370

Teppo Särkämö, Mari Tervaniemi, Sari Laitinen, Anita Forsblom, Seppo Soinila, Mikko Mikkonen, Taina Autti, Heli M. Silvennoinen, Jaakko Erkkilä, Matti Laine, Isabelle Peretz, Marja Hietanen, Music listening enhances cognitive recovery and mood after middle cerebral artery stroke, Brain, Volume 131, Issue 3, March 2008, Pages 866–876, https://doi.org/10.1093/brain/awn013

Van der Steen, J. T., Smaling, H. J., van der Wouden, J. C., Bruinsma, M. S., Scholten, R. J., & Vink, A. C. (2018). Music-based therapeutic interventions for people with dementia. The Cochrane database of systematic reviews7(7), CD003477. https://doi.org/10.1002/14651858.CD003477.pub4

Share