L'ictus en les dones

Avui dia, la visualització de l'ictus és cada vegada més gran, com ho mostren les mencions a la premsa, a la televisió i a les xarxes socials. És lògic que l'ictus acapari cada vegada més l'atenció de la ciutadania, ja que en la majoria dels països desenvolupats constitueix una de les principals causes de mort, però també de discapacitat.

A més, les diferents campanyes divulgatives ajuden al fet que les persones tinguem present certs signes d'alarma davant dels quals és important que acudim a un professional de la salut, ja que el diagnòstic, i per tant el tractament precoç de l'ictus, minimitza la possibilitat de seqüeles.

A Espanya, els ictus són la primera causa de mort i de discapacitat en les dones, sobrepassant fins i tot el càncer de mama. Els estudis científics ens informen que les dones que han patit un ictus tenen pitjors resultats funcionals que els homes, presenten una major discapacitat i refereixen una pitjor qualitat de vida que els homes. Tradicionalment, aquestes troballes es justificaven pel fet que les dones tenen una major esperança de vida que els homes i que, per tant, al viure més, tenen més possibilitats de patir un ictus.

També és cert que la incidència de l'ictus té una marcada associació amb els anomenats factors de risc cardiovasculars (hipertensió, obesitat, diabetis) que típicament es donen més freqüentment en edats més avançades. Llavors, és lògic pensar que, si l'ictus es dóna en una persona amb una edat més avançada, és possible que també tingui una funcionalitat disminuïda en relació amb l'edat i que el seu deteriorament després de l'ictus sigui comparativament mayor.

Malgrat tot, les últimes investigacions semblen evidenciar que el sexe en si mateix, independentment de l'edat, estatus funcional previ, comorbiditats i altres factors cardiovasculars, pot afectar en com les dones i els homes pateixen el ictus.

Continua llegint...