Ens posarem en contacte amb tu via

LA DISFÀGIA. PROBLEMES DE DEGLUCIÓ.

La disfàgia és una alteració de la deglució dels aliments, sòlids o líquids, que inclou la medicació i la saliva. L'origen de la disfàgia és habitualment de causa neurològica encara que també pot ser mecànica, o com a conseqüència de ser portador de cànula de traqueotomia.

 

disfàgia en adults i infants

La disfàgia pot produir greus conseqüències. Per aquest motiu, és important estar atent als signes que ens alerten de patir disfàgia. Podem diferenciar dues fases de la deglució on poden presentar-se alteracions:

La fase oral. Si la fase oral està afectada hi haurà afectació de la eficàcia de la deglució, com per exemple, dificultats per controlar l’aliment a la boca.

La fase faríngia. Si la fase faríngia està afectada trobarem dificultats en el pas del menjar cap a l’esòfag i l’estómac.

SIGNES D’ALERTA I DIAGNÒSTIC DE LA DISFÀGIA

  • Tos
  • Veu humida
  • Regurgitació pel nas
  • Infeccions respiratòries recurrents
  • Pèrdua de pes
Mujer comiendo

En el cas de presentar signes d’alerta de la disfàgia,  és important visitar al metge de referència. El metge valorarà quines proves realitzar i a quin professional derivar. Les proves més habituals per detectar i diagnosticar la disfàgia són el MECV-V (test clínic de deglució) i la videofluoroscòpia.

RISCOS DE LA DISFÀGIA

  • Si l’aliment entra a la via respiratòria (aspiració), poden produir-se complicacions respiratòries i, en el pitjor dels casos, asfíxia.
  • Aspiració silent: De forma natural, quan un aliment/líquid entra a la via respiratòria és expulsat a través del reflex de la tos. Algunes persones amb disfàgia conserven aquest reflex, però d’altres l’han perdut i poden aspirar aliment o saliva sense tossir, de manera que l’aspiració pot passar desapercebuda.
  • Desnutrició i deshidratació. Evidentment, una de les conseqüències de no poder alimentar-se i hidratar-se suficientment és la desnutrició i la deshidratació.

TRACTAMENT DE LA DISFÀGIA

L’objectiu del tractament de la disfàgia és aconseguir una deglució segura i eficaç, sempre que sigui possible via oral. La majoria de les persones amb disfàgia milloren la seva deglució i aconsegueixen menjar amb algunes restriccions i/o adaptacions.

En algunes persones amb disfàgia greu, la millora pot ser lenta. Habitualment a l’inici del tractament es col·loca una sonda nasogàstrica com a via d’alimentació i, segons l’evolució, aquesta es retira o es substitueix per una sonda de gastrostomia (PEG). Generalment, l’alimentació per boca s’introdueix de forma gradual, començant amb un iogurt a petites quantitats.

La logopeda és la professional que ensenya maniobres deglutòries i exercicis per tal de millorar la deglució. També proporciona pautes i recomanacions per menjar amb seguretat. Un dels tractaments més actuals per la disfàgia és el programa terapèutic d'estimulació elèctrica neuromuscular (EENM). Aquest programa va dirigit a pacients afectats de disfàgia neurògena diagnosticat amb la realització d’una vídeo-fluoroscòpia i que presenti alguna d'aquestes anomalies:

  • Alteració en la retracció de la base de la llengua
  • Disfunció de l'elevació del vel del paladar
  • Disminució de l'ascens laríngi
  • Alteració en la contracció faríngia
  • Disfunció en l'obertura de l'esfínter esofàgic superior

Les tècniques d’estimulació elèctrica neuromuscular que s’utilitzen per tractar la disfàgia s’apliquen al sòl de la boca o a la faringe. Permeten millorar alguns grups musculars implicats en el procés de la deglució, augmentant l’ascens de la laringe i afavorint el tancament glòtic, o augmentant l’entrada sensorial al sistema nerviós central facilitant la resposta a la deglució. El tractament combina l’estimulació elèctrica neuromuscular amb exercicis de disfàgia terapèutica amb la logopeda.

RESTRICCIONS I ADAPTACIONS PER MENJAR I BEURE AMB SEGURETAT

Per evitar les complicacions esmentades anteriorment es realitzen certes adaptacions com la restricció d’aliments de risc (arròs, pèsols, llenties...) o canvis de textura amb l’ús d’espessants. També es sol recomanar utilitzar una cullera de postre per tenir millor control sobre la quantitat ingerida. La durada d’aquestes adaptacions pot ser temporal o permanent, en funció de l’evolució de la disfàgia. El metge i/o la logopeda seran els professionals que li indicaran quines adaptacions haurà de seguir segons les necessitats individuals de cada pacient.

Disfàgia. Menjar i beure de manera segura

RECOMANACIONS PER MENJAR AMB SEGURETAT

  • Estar despert, reactiu i col·laborador.
  • Evitar sorolls i distraccions (TV, ràdio, visites...)
  • No parlar ni riure mentre es menja, parlar només després d’empassar.
  • Estar ben assegut, preferiblement a la cadira, el maluc cap enrere i els braços i els peus ben recolzats. Si està al llit, incorporar el capçal 45-90 graus.
  • Si porta pròtesi dental, assegurar que està fixa.
  • El cap ha d’estar lleugerament flexionat cap avall. La persona que alimenta ha de seure a l’alçada de la persona amb disfàgia i apropar-li el menjar per sota de la boca.
  • Menjar a poc a poc. No prendre una altra cullerada fins que s’hagi empassat l’anterior.
  • Si durant el menjar s’observa algun signe de disfàgia, comenti-ho amb el metge, la infermera o la logopeda.
  • Després de dinar es recomana estar incorporat 30 min per evitar reflux i realitzar una correcta higiene oral.

BIBLIOGRAFIA

Clavé, P., & García. P. (2015). Guía de diagnóstico y de tratamiento nutricional y rehabilitador de la disfagia orofaríngea. Barcelona: Editorial Glosa

Logemann, J. (1998). Evaluation and treatment of swallowing disorders. Austin TX: Pro Ed.

Bernabeu, M., et.al.  (2005). Disfagia neurógena: evaluación y tratamiento. Barcelona: Fundació Institut Guttmann.

Terré, R. (2009). Disfagia orofaríngea secundaria a daño cerebral:  diagnóstico,  evolución, factores pronósticos y  tratamiento con toxina botulínica. (Tesis doctoral,  Universitat Autònoma de Barcelona, 2009)

Share