LA DISFÀGIA. PROBLEMES DE DEGLUCIÓ.
La disfàgia és una alteració de la deglució dels aliments, sòlids o líquids, que inclou la medicació i la saliva. L'origen de la disfàgia és habitualment de causa neurològica encara que també pot ser mecànica, o com a conseqüència de ser portador de cànula de traqueotomia.
![disfàgia en adults i infants](/sites/default/files/styles/article_image/public/2020-12/shutterstock_1756015208.jpg?itok=kPx9Y5TX)
La disfàgia pot produir greus conseqüències. Per aquest motiu, és important estar atent als signes que ens alerten de patir disfàgia. Podem diferenciar dues fases de la deglució on poden presentar-se alteracions:
La fase oral. Si la fase oral està afectada hi haurà afectació de la eficàcia de la deglució, com per exemple, dificultats per controlar l’aliment a la boca.
La fase faríngia. Si la fase faríngia està afectada trobarem dificultats en el pas del menjar cap a l’esòfag i l’estómac.
SIGNES D’ALERTA I DIAGNÒSTIC DE LA DISFÀGIA
- Tos
- Veu humida
- Regurgitació pel nas
- Infeccions respiratòries recurrents
- Pèrdua de pes
![Mujer comiendo](/sites/default/files/inline-images/disfagia.jpg)
En el cas de presentar signes d’alerta de la disfàgia, és important visitar al metge de referència. El metge valorarà quines proves realitzar i a quin professional derivar. Les proves més habituals per detectar i diagnosticar la disfàgia són el MECV-V (test clínic de deglució) i la videofluoroscòpia.
RISCOS DE LA DISFÀGIA
- Si l’aliment entra a la via respiratòria (aspiració), poden produir-se complicacions respiratòries i, en el pitjor dels casos, asfíxia.
- Aspiració silent: De forma natural, quan un aliment/líquid entra a la via respiratòria és expulsat a través del reflex de la tos. Algunes persones amb disfàgia conserven aquest reflex, però d’altres l’han perdut i poden aspirar aliment o saliva sense tossir, de manera que l’aspiració pot passar desapercebuda.
- Desnutrició i deshidratació. Evidentment, una de les conseqüències de no poder alimentar-se i hidratar-se suficientment és la desnutrició i la deshidratació.
TRACTAMENT DE LA DISFÀGIA
L’objectiu del tractament de la disfàgia és aconseguir una deglució segura i eficaç, sempre que sigui possible via oral. La majoria de les persones amb disfàgia milloren la seva deglució i aconsegueixen menjar amb algunes restriccions i/o adaptacions.
En algunes persones amb disfàgia greu, la millora pot ser lenta. Habitualment a l’inici del tractament es col·loca una sonda nasogàstrica com a via d’alimentació i, segons l’evolució, aquesta es retira o es substitueix per una sonda de gastrostomia (PEG). Generalment, l’alimentació per boca s’introdueix de forma gradual, començant amb un iogurt a petites quantitats.
La logopeda és la professional que ensenya maniobres deglutòries i exercicis per tal de millorar la deglució. També proporciona pautes i recomanacions per menjar amb seguretat. Un dels tractaments més actuals per la disfàgia és el programa terapèutic d'estimulació elèctrica neuromuscular (EENM). Aquest programa va dirigit a pacients afectats de disfàgia neurògena diagnosticat amb la realització d’una vídeo-fluoroscòpia i que presenti alguna d'aquestes anomalies:
- Alteració en la retracció de la base de la llengua
- Disfunció de l'elevació del vel del paladar
- Disminució de l'ascens laríngi
- Alteració en la contracció faríngia
- Disfunció en l'obertura de l'esfínter esofàgic superior
Les tècniques d’estimulació elèctrica neuromuscular que s’utilitzen per tractar la disfàgia s’apliquen al sòl de la boca o a la faringe. Permeten millorar alguns grups musculars implicats en el procés de la deglució, augmentant l’ascens de la laringe i afavorint el tancament glòtic, o augmentant l’entrada sensorial al sistema nerviós central facilitant la resposta a la deglució. El tractament combina l’estimulació elèctrica neuromuscular amb exercicis de disfàgia terapèutica amb la logopeda.
RESTRICCIONS I ADAPTACIONS PER MENJAR I BEURE AMB SEGURETAT
Per evitar les complicacions esmentades anteriorment es realitzen certes adaptacions com la restricció d’aliments de risc (arròs, pèsols, llenties...) o canvis de textura amb l’ús d’espessants. També es sol recomanar utilitzar una cullera de postre per tenir millor control sobre la quantitat ingerida. La durada d’aquestes adaptacions pot ser temporal o permanent, en funció de l’evolució de la disfàgia. El metge i/o la logopeda seran els professionals que li indicaran quines adaptacions haurà de seguir segons les necessitats individuals de cada pacient.
![Disfàgia. Menjar i beure de manera segura](/sites/default/files/inline-images/shutterstock_1756015208.jpg)
RECOMANACIONS PER MENJAR AMB SEGURETAT
- Estar despert, reactiu i col·laborador.
- Evitar sorolls i distraccions (TV, ràdio, visites...)
- No parlar ni riure mentre es menja, parlar només després d’empassar.
- Estar ben assegut, preferiblement a la cadira, el maluc cap enrere i els braços i els peus ben recolzats. Si està al llit, incorporar el capçal 45-90 graus.
- Si porta pròtesi dental, assegurar que està fixa.
- El cap ha d’estar lleugerament flexionat cap avall. La persona que alimenta ha de seure a l’alçada de la persona amb disfàgia i apropar-li el menjar per sota de la boca.
- Menjar a poc a poc. No prendre una altra cullerada fins que s’hagi empassat l’anterior.
- Si durant el menjar s’observa algun signe de disfàgia, comenti-ho amb el metge, la infermera o la logopeda.
- Després de dinar es recomana estar incorporat 30 min per evitar reflux i realitzar una correcta higiene oral.
BIBLIOGRAFIA
Clavé, P., & García. P. (2015). Guía de diagnóstico y de tratamiento nutricional y rehabilitador de la disfagia orofaríngea. Barcelona: Editorial Glosa
Logemann, J. (1998). Evaluation and treatment of swallowing disorders. Austin TX: Pro Ed.
Bernabeu, M., et.al. (2005). Disfagia neurógena: evaluación y tratamiento. Barcelona: Fundació Institut Guttmann.
Terré, R. (2009). Disfagia orofaríngea secundaria a daño cerebral: diagnóstico, evolución, factores pronósticos y tratamiento con toxina botulínica. (Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2009)