Impacte de les seqüeles cognitives sobre la conducta i el funcionament social

Les característiques prèvies a la lesió, concretament els problemes d'abús de substàncies (com l'alcohol o les drogues), així com les habilitats socials anteriors, es relacionen amb el tipus d'evolució posterior (Macmillan et al., 2002). Els trastorns psicosocials dependran de diferents variables, com la naturalesa i gravetat de el dany cerebral, l'estat premòrbid i la relació amb les dificultats neurològiques i cognitives, així com de les demandes de l'entorn després de la lesió (Eslinger, 2002). Els problemes d'habilitats socials estan relacionats amb les alteracions d'estructures de sistema frontolímbic, com el còrtex prefrontal, el cingulat anterior, l'ínsula i l'amígdala (Bechara, Damasio, Tranel i Damasio, 1997).

Les habilitats socials fan referència a les conductes que una persona realitza amb altres individus i mitjançant les quals expressa les seves pròpies emocions, actituds i opinions, respectant els altres i de manera adequada segons la situació, que l'ajuden a desenvolupar-se de forma adaptativa i solucionar problemes o prevenir-los. Es classifiquen en bàsiques i específiques. Les habilitats bàsiques fan referència a conductes relacionades amb el llenguatge verbal i no verbal, com la postura, el contacte ocular, la distància interpersonal, la capacitat d'escoltar, etcètera. Les principals habilitats socials específiques són l'autoregulació, l'autoconsciència, la sensibilitat social i la resolució de problemes. La capacitat d'autoregulació s'entén com un continu on hi ha un pol negatiu, en el qual es situarien l'abúlia, la bradipsiquia, la pseudodepressió i la pèrdua d'interès social, i un altre pol positiu, en el qual es situarien la desinhibició social i la impulsivitat (Eslinger, 2002). Els problemes del pol negatiu i positiu provocaran problemes d'interacció social. Les principals dificultats d'autoregulació són els problemes d'iniciació, inhibició, intensitat i durada de les interaccions socials.

L'autoconsciència, és a dir, el coneixement d'un mateix, és una altra de les habilitats socials específiques. Els problemes en aquesta àrea es relacionen amb les lesions del lòbul frontal i es posen de manifest a l'alterar-se els mecanismes de feedback que permeten a l'individu reconèixer la diferència entre les capacitats que té, les esperades en les tasques per realitzar i les relacionades amb les demandes de l'entorn (Dixon i Backman, 1999). Les persones que han patit un traumatisme cranioencefàlic poden presentar dificultats per reconèixer els canvis en les capacitats de la pròpia persona, problemes per identificar les pròpies habilitats i debilitats, baixa capacitat de tolerància i frustració (Ownsworth i Clare, 2006).

La sensibilitat social fa referència a la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i les dels altres, es relaciona amb l'empatia i assertivitat. Sovint les dificultats d'habilitat social donen lloc a problemes d'aquest tipus, tant en l'àmbit familiar com amb la resta d'entorns de la societat. Una altra de les habilitats socials específiques seria la capacitat per solucionar els problemes. Les principals dificultats se centren en identificar problemes i objectius, generar alternatives, simplificar els problemes, valorar la seva forma de resoldre'ls, generalitzar els aprenentatges i la baixa autoconfiança.

TRACTAMENT

El tractament neuropsicològic d'habilitats socials té com a objectiu general potenciar el nivell cognitiu de la persona, incrementar les habilitats socials, controlar les conductes no adaptatives, augmentar l'autoestima, generalitzar els avenços i, per tant, millorar la funcionalitat i independència de les persones en seves activitats de la vida diària.