El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat a l'edat adulta: símptomes i tractament
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, o TDAH, és un trastorn del neurodesenvolupament que es presenta en nens, adolescents i adults. En aquest article, ens centrarem en els casos que afecten persones adultes, i com els símptomes poden arribar a alterar significativament l'estat emocional i conductual de la persona que els pateix, interferint a nivell interpersonal, social i laboral.
El TDAH afecta el 3-4% de la població adulta d'entre 18 i 44 anys (Aragonés et al., 2010) i encara que es considera una síndrome freqüent, els estudis de prevalença indiquen que és infradiagnosticat a la població adulta. Això no obstant, l'actualització de criteris diagnòstics (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM – V; Young & Goodman, 2016) i l'entrenament dels professionals de la salut en la seva detecció està ajudant a resoldre aquesta situació.
El TDAH a l'edat adulta
Cada dia més persones entren per primer cop a la consulta d'un professional de la neuropsicologia per buscar ajuda per queixes cognitives, emocionals i del seu comportament que tenen des de sempre. La majoria d'aquestes queixes es relacionen amb sensació de gran esforç per poder seguir les obligacions diàries, tendència a reaccionar sense pensar, sensació de no assolir metes personals i dificultat per ajustar-se a horaris i rutines. Aquestes dificultats poden acabar impactant de manera significativa en l'àmbit personal – relacions de parella i amistats – i laboral – mantenir o promocionar la carrera professional. En molts casos, darrere de la vàlua personal hi ha una sèrie d'estratègies i rutines sense les quals no podrien funcionar correctament, i que té un cost en termes d'alt esforç cognitiu i desgast de l'autoestima.
El TDAH es compon de dos símptomes principals, la inatenció i la hiperactivitat o impulsivitat. Una caracterització d’aquest quadre en l’edat adulta és que la hiperactivitat tendeix a disminuir. L'explicació és que quan som adults tendim a reconèixer les nostres conductes impulsives i aprenem a regular el nostre comportament, cenyint-nos al context social. Tot i això, la inatenció persisteix al llarg dels anys.
És important tenir en compte que el TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament, que apareix en la infància o adolescència (abans dels 12 anys), i que presenta una alta comorbiditat – s'estima que fins a un 75% dels casos es presenten acompanyats de altres trastorns com l'ansietat, la depressió i l'abús de substàncies.
En resum, el TDAH en edat adulta genera un impacte a nivell anímic i funcional que requereix ser detectat i intervingut correctament.
Davant aquests símptomes, com actuem els neuropsicòlegs?
En primer lloc, es fa una entrevista per conèixer la situació personal i el motiu de consulta per tal de valorar quins aspectes estan interferint en el benestar de la persona. Posteriorment, es realitzaran una sèrie de proves diagnòstiques, consistents en tests psicomètrics i qüestionaris, que aborden aspectes cognitius, de la regulació de la conducta, i de l'estat d'ànim.
Atès que el TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament i presenta comorbiditat amb altres condicions de salut, el procés diagnòstic inclou una entrevista sobre fites de desenvolupament, l'etapa escolar i l'adolescència de la persona, per tal de conèixer com era el seu funcionament a nivell acadèmic i social. Per això, és molt útil aportar notes de l'etapa escolar, informes previs d'altres professionals de l'educació i la salut. Així mateix, és molt aconsellable presentar-se a l'avaluació amb un informador, un familiar o una persona de confiança que pugui aportar el seu punt de vista sobre les diferents etapes de vida de la persona que fa la consulta.
M'han diagnosticat TDAH, ara què?
Entenem el TDAH com un conjunt de símptomes cognitius, emocionals i conductuals que cal abordar de forma personalitzada, ajudant a cuidar la salut mental i l'estat emocional, ensenyant a generar respostes adaptatives i potenciar la capacitat cognitiva de les persones.
Les guies clíniques aconsellen abordar el tractament del TDAH a l'edat adulta des de dues vessants, la psiquiatria i la psicologia. Des de la primera, es valora el tractament farmacològic, que ha de ser pautat per un psiquiatre/a expert en detecció i tractament del TDAH. Aquest ha d’anar sempre acompanyat pel tractament psicològic, que impliqui l'abordatge emocional de les conseqüències del TDAH a la vida adulta, conèixer i comprendre el trastorn, proporcionar pautes i orientacions per afavorir la regulació emocional i conductual, i la generació d'estratègies compensatòries i mecanismes d´afrontament.
Des d'Institut Guttmann apostem per un procés diagnòstic exhaustiu i un abordatge terapèutic que inclou les recomanacions més actuals per al tractament del TDAH. D'aquesta manera, un cop finalitzat el diagnòstic de TDAH, es fa una sessió de devolució amb el pacient on s'explica el diagnòstic de manera detallada i on s'ofereixen les opcions terapèutiques més adequades per a cada cas.
Tot seguit, incloem una sèrie de consells per fer front a les dificultats derivades del dèficit d'atenció i hiperactivitat a l'etapa adulta.
- Organitzar el dia a dia en un horari estable i estructurat. És recomanable planificar el dia amb antelació deixant buit per a possibles imprevistos.
- Tenir en compte el nostre temps. Cada persona té la seva pròpia manera de fer les coses i, per tant, necessita més o menys temps. Conèixer quant de temps necessitem i organitzar-nos en funció d'això.
- Proposar metes a curt termini, que siguin realitzables durant el dia. D'aquesta manera, podem sentir motivació per haver complert objectius.
- Detectar els estats de fatiga i, si és possible, descansar abans d'estar cansats. Si estem cansats és poc probable que prenguem decisions encertades. Conèixer els nostres senyals de fatiga i introduir petits descansos entre tasques és molt útil pel nostre benestar i per optimitzar la nostra capacitat d'atenció.
- Aturar i pensar. De vegades el món va molt ràpid i se'ns demana prendre decisions en molt poc temps. Identificar aquests moments, parar i pensar per dedicar un temps a analitzar aquestes decisions i anticipar-ne les conseqüències, fa més probable que dissenyem un pla d'acció adequat.
- Utilitzar eines que ens facilitin ordenar i recordar la informació important (calendaris, alarmes, agendes, notes en aplicacions del telèfon o Tablet)
- Tenir cura de la nostra salut amb una alimentació equilibrada i una correcta hidratació, evitant aliments ultra processats i begudes alcohòliques, i respectar les hores de son nocturn necessàries per a un bon descans (entre sis i vuit hores).
- I per descomptat, si pateixes malestar emocional, o consideres que pots tenir un diagnòstic de TDAH, no dubtis a contactar amb un professional de la salut.
Referències bibliogràfiques:
Aragonès, E., Piñol, J., Ramos-Quiroga, J., López-Cortacans, G., Caballero, A., & Bosch, R. (2010). Prevalencia del déficit de atención e hiperactividad en personas adultas según el registro de las historias clínicas informatizadas de atención primaria. Revista Española de Salud Pública, 84(4), 417-422.
Young, J., Goodman D. (2016). Adult Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder Diagnosis, Management, and Treatment in the DSM-5 Era. Prim Care Companion CNS Disord. 17;18(6)