Disfàgia Neonatal i Infantil: claus per detectar i tractar les dificultats de deglució

Què entenem per disfàgia?

L'European Society for Swallowing Disorders (ESSD) defineix la disfàgia com el terme mèdic usat per representar les “dificultats a la deglució”. Expliquen que la gent amb disfàgia pot tenir problemes per consumir certs aliments o líquids i altres no poden empassar-se res. Aquestes persones poden presentar problemes per succionar, empassar, beure, mastegar, menjar, empassar saliva, tancar els llavis per controlar el contingut de la boca o, sovint, poden experimentar que els aliments sòlids o líquids no segueixin el camí correcte cap a l'estómac . Cal tenir en compte que la disfàgia pot afectar qualsevol persona sigui quina sigui la seva edat o estil de vida. Hi ha causes com ara accidents, traumatismes, càncer i el seu tractament, condicions respiratòries o degeneratives, que fan augmentar la probabilitat de patir disfàgia. De la mateixa manera, pot aparèixer en nens amb dificultats des del naixement (ESSD, 2024).

S'entén com a disfàgia neonatal aquella que afecta nens d'entre 0 a 6 mesos d'edat i disfàgia infantil o pediàtrica la que comprèn des dels 6 mesos fins als 24 mesos, edat en què s'obté el patró masticatori complet. Les dificultats dels uns i dels altres difereixen en el moment evolutiu, atès que de 0 a 6 mesos afectarà el patró deglució-succió-respiració i l'infantil comportarà alteracions en l'aprenentatge de la masticació, la creació del bolus alimentari, la propulsió lingual i la deglució d'aquest, tenint en compte els canvis de textures i de volums a cada etapa evolutiva (Matarazzo, 2024).

Aquestes dificultats poden tindre la base en alteracions neurològiques, alteracions físiques, prematuritat, entre d'altres. Depenent de les causes i del moment d'aparició, observarem unes dificultats o unes altres i les repercussions en la salut dels petits seran de diferent magnitud.

La deglució a les primeres etapes de la vida.
El nadó a terme sense alteracions cognitives ni físiques.

Els nadons neixen per alimentar-se, dormir i relacionar-se amb la mare. Neixen amb unes habilitats oromotores apreses a l'úter (moviments labials, intraorals i linguals per fer la succió i la deglució) així com els reflexos innats de cerca i d'obertura (Matarazzo, 2024). En el moment del naixement, el nadó cerca el contacte amb la mare i inicia el reflex de cerca per iniciar la seva alimentació. Aquest s'enfila fins al pit i inicia l'estimulació del pit i desencadena el patró deglutori succió-deglució-respiració. Aquest mateix patró apareix als nadons que realitzen lactància artificial. Al quadre següent s'observa la posició oral del nadó (en biberó i en pit) i cada moment del patró deglutori:

Com s'observa, el nadó té control de la respiració nasal, així com de gestió del líquid dins de la cavitat oral. De la mateixa manera, té la capacitat de controlar els moviments i la força que ha d'exercir a cada moment, tant dels llavis, com de les genives, com de les galtes o la llengua.

Disfàgia neonatal i infantil. Concepte, causes i tractament.
El nadó i l'infant amb alteracions en el procés deglutori.

Si hi ha alguna alteració prenatal, perinatal o post natal que posi en risc alguna d'aquestes habilitats oromotores o de reflexos, comportarà una alteració a la deglució oral. Sigui per manca de desenvolupament de sistema nerviós central (SNC), per manca de desenvolupament dels òrgans implicats en la deglució, per alteracions físiques o per diverses alhora, aquests nadons tenen un desenvolupament atípic de la deglució. Els casos més comuns són el nadó prematur i gran prematur, nadons amb alteracions morfològiques orals (fissures labials o palatines), nadons amb altres condicions que cursin amb malformacions o dificultats motrius, situacions esdevingudes a població infantil.

La majoria d'aquests nadons, per motius mèdics, són portats a les UCIN (unitats de cures intensives neonatals) en què, de vegades, se'ls separa de les seves mares, per la qual cosa estan obligats a desenvolupar-se i aprendre de manera descentralitzada: fora de l'úter, sense tenir la seva mare a prop, en un entorn hostil (llums, tubs, vies, sons…). Cal entendre que les habilitats orals per a l'alimentació al nadó prematur sa depenen de la maduració del sistema nerviós central (Matarazzo, 2024). Com s'observa a la imatge següent, és en els darrers estadis de la gestació uterina quan el cervell realitza canvis de desenvolupament morfològic significatius.

Depenent del moment del naixement i les necessitats mèdiques associades, tindrem nadons sense alteració, o nadons amb dificultats per activar reflexos, amb dificultats per a l'adherència de tetina, amb dificultats per realitzar el correcte moviment lingual, amb dificultats per realitzar la coordinació succió-deglució -respiració, amb dificultats per a la realització de l'apnea deglutòria… Totes accions necessàries perquè la deglució sigui eficaç i no comporti risc en el seu desenvolupament i benestar.

Si ens fixem en el grau d'ineficàcia per a la deglució que presentin, i el grau d'afectació en la seguretat vital, aquests nadons són alimentats a través de sondes nasogàstriques (SNG) fins que es pot rehabilitar la deglució oral. En cas de no ser possible o necessitar més temps de rehabilitació i superar els 6 mesos amb la SNG, se sol intervenir per col·locar una PEG (gastrostomia endoscòpica percutània). Aquestes alternatives a la via oral ens permeten assegurar la nutrició, hidratació i medicació d'aquests infants.

Avaluació, tractament i evolució.

El tractament logopèdic orientat a reconduir aquestes alteracions comença a la UCIN, fent seguiment familiar, ensenyant les famílies a alimentar els seus petits, realitzant els tractaments i les adaptacions necessàries perquè la deglució sigui eficaç, facilitant i assegurant la seguretat en cada ingesta. Després del període a UCIN, molts d'aquests nadons continuen presentant dificultats i les famílies necessiten acompanyament continuat per sentir-se segures en cada etapa de desenvolupament dels nadons o els infants.

El tractament logopèdic ambulatori permet informar i acompanyar les famílies durant tot el procés de desenvolupament de la deglució dels petits i abordar els diferents canvis, adaptacions, facilitacions que van apareixent al llarg del temps: canvis en els modes d'alimentació dels fills , tractament miofuncional per assegurar el correcte patró de moviment i to de les estructures musculars implicades en la deglució, assessorament en la introducció de diferents textures i nous aliments, seguiment per assegurar la correcta seguretat de les ingestes, revaloracions per fer seguiment dels avenços en cadascuna de les etapes del desenvolupament i la coordinació amb l'equip sanitari que farà seguiment d'aquests infants.

Signes d'alerta per acudir a consulta al servei de logopèdia

Encara que no hagin diagnosticat dificultats anteriorment, si veus que el teu nadó o el teu nen/a té dificultats per respirar mentre menja, hi ha dificultats per guanyar pes, plora o té els ulls plorosos a l'hora de dinar, es cansa i fins i tot s'adorm a les preses, s'aparta del pit/biberó o es baralla amb la tetina, perd molt aliment per la comissura dels llavis i/o obre els braços no dubtis a consultar.