Ens posarem en contacte amb tu via

Acompanyament en l’educació emocional dels infants i joves

Les persones experimentem una gran varietat d’emocions que ens influeixen en tot allò que pensem, fem i decidim. Les emocions tenen una important funció adaptativa que ens ajuda a preparar-nos i a respondre davant de les diverses situacions de la vida. Gràcies a les emocions l’ésser humà ha arribat fins als nostres dies ja que, aquestes, ens han donat  una informació valuosíssima per mantenir la supervivència.

Educació emocional en els infants i joves

Les persones experimentem una gran varietat d’emocions que ens influeixen en tot allò que pensem, fem i decidim. És essencial doncs que aprenguem a escoltar les emocions i a entendre-les per tal de beneficiar-nos de la informació que ens donen sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn, així com aprendre a gestionar les nostres emocions adequadament per no veure’ns arrossegats per la seva intensitat.

Aquest aprenentatge sobre les pròpies emocions és progressiu i complex i cal adaptar-lo a cada edat ja que va de la mà del desenvolupament de les capacitats cognitives.

Com educar emocionalment en la infància i adolescència

Cal educar els nens a reconèixer les seves emocions des de ben petits, perquè aprenguin que hi ha una paraula per cada emoció, per ampliar el seu vocabulari emocional i per a que puguin detectar com i a on noten l’emoció en el propi cos.

Amb aquest aprenentatge bàsic els nens aprenen a identificar i expressar l’emoció que senten. Mica en mica serà important que també entenguin què els ha fet sentir d’aquesta manera i què han fet quan sentien aquesta emoció, per tal d’anar comprenent quines són les causes i les conseqüències d’aquestes emocions.

És molt important donar valor a totes les emocions que senten els infants, fins i tot les més desagradables de sentir, ja que cal que aprenguin que totes són naturals, valuoses i ens donen informació. Hem de permetre que experimentin la ràbia, la frustració, la tristesa, l’enveja, la gelosia... per tal que puguin conèixer-les, acceptar-les i ajudar-los a regular-les de forma socialment adequada.

emocions infantesa

Paral·lelament a aquest aprenentatge cal treballar la comprensió de les emocions dels altres, detectar com se senten les altres persones, en quins moments es senten així, aprendre a desxifrar millor la comunicació no verbal, entendre la seva gestualitat, el to, l’expressió facial... i així comprendre i relacionar-nos millor amb les altres persones.

Tots aquests aprenentatges cal que es desenvolupin amb la guia dels adults que acompanyen el creixement dels infants: els pares, avis, mestres i altres adults de referència així com també a través de les seves experiències socials.

Un cop han adquirit aquesta consciència emocional bàsica podran seguir construint la resta de competències socioemocionals que caldrà anar adquirint al llarg de la infància i l’adolescència, com una millor regulació de les emocions, augmentar la capacitat per comprendre la relació que hi ha entre els pensaments, les emocions i les conductes, desenvolupar major empatia, dominar les habilitats socials bàsiques i la capacitat de comunicar-se assertivament. També a aprendre a resoldre conflictes amb els altres, així com potenciar la pròpia autonomia personal, capacitat d’autocura i  autoestima.  Totes aquestes habilitats els donarà eines per gestionar els reptes de la seva vida quotidiana.

Competències emocionals

L’educació emocional consisteix en ensenyar i acompanyar en l’adquisició progressiva de les diverses competències emocionals, que es podrien englobar en les següents àrees:

  • Consciència emocional: Capacitat de percebre amb precisió les pròpies emocions, anomenar-les correctament i comprendre també les dels altres, sent hàbils en el llenguatge verbal i no verbal.
  • Regulació emocional: Coneixement sobre la relació entre l’emoció, la cognició i la conducta, tenir capacitat per expressar les emocions de forma socialment adequada, gestionar i regular la intensitat de les emocions, així com tenir competència per generar emocions positives i de benestar.
  • Autonomia personal: capacitat per a l’automotivació, desenvolupar una adequada autoestima, responsabilitat, resiliència, capacitat per buscar ajuda i recursos i generar actitud positiva.
  • Intel·ligència interpersonal i habilitats socials: capacitat per dominar les habilitats socials bàsiques, mostrar respecte per un mateix i pels altres, comunicar-se assertivament, desenvolupar el comportament prosocial i de cooperació.
  • Solució de conflictes: saber identificar els problemes, fixar objectius realistes i adaptatius, solucionar problemes i tenir capacitat de negociació.gestió emocions infantesa, habilitats socials

     

Desenvolupar aquestes competències ens ajuda a tenir major salut i benestar personal i social. A més, les emocions mantenen una estreta relació amb els processos cognitius com la memòria, l’atenció, la concentració, la presa de decisions... que són molt importants ens els processos d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, si dotem als infants i joves de bones competències socioemocionals també els estarem dotant d’eines per millorar els seus aprenentatges acadèmics.

ACOMPANYAMENT terapèutic per al desenvolupament emocional

A nivell terapèutic ajudem en el correcte desenvolupament de cada competència emocional, per tal de potenciar al màxim l’adaptació de l’infant o jove en el seu entorn i en el desenvolupament del seu benestar. Per aconseguir-ho utilitzem diverses tècniques i eines com per exemple l’alfabetització emocional, el desenvolupament de l’atenció, pautes de gestió emocional com la relaxació, la respiració o el mindfulness, pautes de conducta amb els infants o joves, els pares i els mestres, el desenvolupament d’habilitats socials i estratègies assertives de comunicació, així com també la detecció i reestructuració de pensaments, el desenvolupament de l’autonomia i seguretat personal i la generació d’activitats agradables, entre d’altres.

Les sessions de teràpia permeten crear un espai de reflexió i aprenentatge per ajudar a cada pacient en aquells aspectes emocionals en els que s’ha detectat que té més dificultat.   

Bibliografia:

  • Bisquerra, R. (2002). Educació emocional: una proposta per al desenvolupament de competències per a la vida. Revista Catalana de Pedagogia, pp. 95-122.
  • Ortega, M.C. (2010). La educación emocional y sus implicaciones en la salud. Revista Española de Orientación y Psicopedagogia, Vol. 21, Nº2, pp. 462-470.

Share