Tractament Psicofarmacològic

La  literatura científica ens demostra que les alteracions emocionals i de conducta tenen un substrat biològic que bé les provoquen i/o les mantenen. El funcionament normal o saludable del cervell, està basat en un equilibri bioquímic molt precís, si bé és dinàmic i complex, d’uns elements nomenats neurotransmissors. La dopamina, la serotonina, el glutamat o la noradrenalina en serien els més coneguts entre d’altres i sabem que variant els seus nivells o canviant la sensibilitat del seus receptors neuronals, podem aconseguir, per exemple una millora del estat d’ànim o una disminució dels pensaments obsessius.

Es lògic i adequat que el tractament d’aquests dolències inclogui el tractament psicofarmacològic o l’ús de medicaments que cada vegada amb més agudesa i fiabilitat ajuden a corregir, millorar i fins i tot a vegades curar molts dels símptomes. El repertori de psicotròpics o  medicaments que corregeixen i milloren la desregulació emocional, és molt ampli.  Cada dolència comporta un ventall d’opcions sigui amb ansiolítics, antidepressius, reguladors de l'humor, anti-psicòtics, hipnòtics, etc.

EN QUÈ CONSISTEIX EL TRACTAMENT?

Abans d'un tractament psicofarmacològic cal que un expert, metge psiquiatra o psico-farmacoleg , després del diagnòstic faci una valoració de quin fàrmac o combinació de medicaments serà el mes adequat. Aquest és un procés que tindrà en compte l’estat general de salut del pacient, funcions cardio-respiratòries, hepàtiques, renals, hormonals, tiroides, etc., així com possibles antecedents de sensibilitat al·lèrgica a algun component farmacològic. També es registra si té hàbits tòxics d’alcoholisme o drogoaddicció que de ben segur alterarien els resultats esperats.

Un cop feta aquesta valoració, s’estableix un pla de tractament que ha d’incloure una bona explicació del com i perquè serveix cada medicament receptat i els possibles efectes secundaris que pot tenir. És el que en diem psico-educació. Està comprovat que com més coneixement tingui el malalt del que pren, i del que pot passar en cas de deixar-ho bruscament, més adherència mostrarà i millors resultats obtindrà.

El temps d’actuació dels fàrmacs fins arribar a la seva eficàcia, és molt variat segons la severitat de la simptomatologia a tractar i la naturalesa del propi medicament, així que és molt important tenir aquesta informació per ajustar expectatives i també ser pacients continuant prenent el que ens han receptat quan encara no veiem resultats.  No canviem ni suspenem un tractament farmacològic establert sense abans consultar amb el metge que l’ha receptat.