Deixa’ns el teu telèfon mòbil i correu electrònic i ens posarem en contacte amb tu:

L'ús de la tecnologia en neurorehabilitació

La neurotecnologia en rehabilitació, o tecnologia de neurorehabilitació, és un concepte ampli que inclou la robòtica, la neurostimulació elèctrica i magnètica, les interfícies cervell-ordinador, la realitat virtual i els sensors portàtils o portables. Estem parlant d’un camp en expansió ràpida que s’està investigant com a complement o eina per a la neurorehabilitació i que ja s’està aplicant en la pràctica clínica diària.

El uso de la tecnología en neurorrehabilitación

urant els últims 25 anys, s'ha constatat que l'eficàcia de la teràpia física i / o ocupacional convencional aplicada durant la neurorehabilitació en pacients amb un ictus o una lesió medul·lar amb prou feines pot demostrar-se en el context de la medicina basada en l'evidència. La fisioteràpia convencional o ocupacional, en general, s'ha dut a terme en poblacions limitades, amb poques avaluacions objectives i, majoritàriament, sense una base científica sòlida i transversal.

No obstant això, en neurorehabilitació, els enfocaments òptims, com l'ús d'assaigs controlats aleatoris complets, són difícils d'implementar rigorosament, a causa dels efectes confusos de la recuperació espontània de la funció. A més, les comparacions amb els "controls", és a dir, els pacients que no reben cap tractament, no es poden realitzar. Per tant, els efectes quantitatius de les teràpies físiques i ocupacionals convencionals segueixen sent qüestionables. Alguns investigadors fins i tot han argumentat que potser la teràpia convencional no proporciona un benefici real per a la reducció de la deterioració més enllà de què ofereix la recuperació biològica espontània per si sola, excepte en l'ensenyament d'estratègies compensatòries als pacients mitjançant l'aprenentatge motor.

No obstant això, des de finals de la dècada de 1980 fins a principis de la dècada de 1990, diversos desenvolupaments d'investigació bàsica i clínica van conduir a canvis profunds en les intervencions de la tecnologia aplicada a la neurorehabilitació. La investigació realitzada en models animals va mostrar la capacitat de la rehabilitació per alterar tant la connectivitat neuronal com la funció de moviment després de la lesió. Aquestes troballes, a més, podien aprofitar-se per restaurar la locomoció en l'humà lesionat. Estudis recents que utilitzen la neuroestimulació de la medul·la espinal a nivell epidural en animals i humans mostren que aquesta estimulació pot, a més, augmentar la capacitat de resposta de les xarxes neuronals de la medul·la espinal, el que podria augmentar encara més els resultats possibles amb el entrenament de la marxa. Per l'extremitat superior, experiments realitzats en micos que havien patit un infart isquèmic focal van mostrar que l'entrenament rehabilitador de la funció de la mà va evitar la pèrdua de la representació cortical de la mà i es va acompanyar de guanys funcionals.

En un estudi de 2013, que va liderar el Dr. Ramos-Murguialday, es va concloure que la inclusió de tecnologies d'interfícies cervell-ordinador en l'entrenament intensiu de l'extremitat superior en persones que havien patit un ictus induïa canvis funcionals més enllà de la rehabilitació convencional amb ortesis robòtiques. Avui dia ja hi ha molts exemples d'ortesis robòtiques per extremitat inferior i superior, alguns fins i tot portables, com els exosquelets, tant per a la marxa com per l'extremitat superior. A més de les teràpies amb robots, en els últims trenta anys i amb l'adveniment de les tecnologies de la informació i la comunicació, han sorgit un altre ventall de tecnologies que han anat incorporant-se com a possibles eines complementàries de la teràpia convencional o fins i tot de teràpies robòtiques. Noves estratègies d'anàlisi i processament de senyals, processadors més petits i ràpids, nous avenços en qualitat d'imatge i nous sensors inercials han fet possible interaccionar d'una manera no coneguda, fins ara, amb el sistema nerviós central, a més de conèixer amb més detall els mecanismes fisiopatològics subjacents en les lesions medul·lars i en el dany cerebral.

En alguns casos, les revisions sistemàtiques dels estudis clínics d'aquestes tecnologies avalen la seva efectivitat com a complements de la teràpia convencional. Aquestes poden ajudar a beneficiar-se dels mecanismes de plasticitat neuronal després de el dany del sistema nerviós central. No obstant això, encara queden moltes preguntes sense resposta, a causa que hi ha molta heterogeneïtat en les respostes individuals a certes intervencions terapèutiques orientades a restaurar la funció perduda.

 

Share