Leave us your phone number and e-mail and we will contact you:

Dislèxia: dificultat en la lectura (2/2)

La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge d’origen neurobiològic, que es caracteritza per una dificultat significativa en el procés d’adquisició de la lectura que persisteix en el temps, en absència d’altres alteracions que poguessin justificar aquesta dificultat.

dislexia trastorno de aprendizaje

La dislèxia es dona en nens i nenes amb un desenvolupament intel·lectual normal, un bon nivell motivacional cap a la tasca, sense trastorns neurològics, visuals o auditius, ni vulnerabilitat socioafectiva, i que reben una instrucció escolar adequada. A més, pot coexistir amb altres trastorns. Les més freqüents són:

TDA-H

Al Trastorn per Dèficit d'Atenció podem trobar un subtipus amb predomini de dèficit d'atenció (TDA) i un altre amb predomini d'impulsivitat i hiperactivitat (TDA-H). Alguns estudis han trobat una major comorbiditat entre dislèxia i TDA. És important tenir en compte que els nens amb TDAH poden presentar dificultats a la lectoescriptura derivades de les alteracions pròpies del TDAH, com pot ser una alteració de l'atenció, de la memòria de treball, de la capacitat de planificació i organització, així com una baixa flexibilitat cognitiva, que comportarien errors en la lectura, dificultats de comprensió lectora, errors ortogràfics i dificultats d’expressió escrita i oral, encara que la mecànica i la velocitat lectora estarien preservades.

TDL o Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge

El Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge és un trastorn específic en l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral, que pot afectar tant la comprensió com l'expressió, en la qual poden estar alterats diferents components del llenguatge: semàntica, gramàtica, pragmàtica i fonologia. La major relació entre dislèxia i TDL es troba en el perfil que presenta més afectació de la fonologia.

Alteracions de l'escriptura: disgrafia i disortografia

Hi ha cert consens al món científic en què la lectura i l'escriptura comparteixen processos cognitius. Aquest fet explicaria que les persones amb dislèxia presentin també dificultats específiques a l'escriptura, ja sigui a nivell grafo-motor com ortogràfic.

La disortografia és un trastorn específic de l'aprenentatge de les regles ortogràfiques, que es pot donar de manera aïllada, o juntament amb el trastorn específic en la lectura. Els nens disortogràfics poden tenir dificultats en la transcripció de la cadena de sons parlada, amb unions i separacions incorrectes de paraules, o produir-se errors com a substitució d'unes lletres per unes altres, per una mala discriminació auditiva d'alguns sons. També poden presentar dificultats en la percepció correcta de l'orientació d'algunes lletres, donant com a resultat errors de rotació de lletres (ex. d per b). Les dificultats també es poden donar a nivell d'expressió escrita, ja sigui per una organització incorrecta dels elements de les oracions, errors morfosintàctics (gènere, nombre, etc.), omissió d'elements de la frase, o dificultats per aprendre i aplicar les normes ortogràfiques.

La disgrafia fa referència a un trastorn a l'acte motor de l'escriptura, que afecta les grafies, per dificultat per recuperar la forma de les lletres i les paraules, així com l'organització de l'escriptura al paper. Els nens amb disgrafia tenen dificultats per coordinar la musculatura de la mà i del braç, donant com a resultat una escriptura de vegades il·legible, amb grafies desproporcionades, i alteració del traç. Presenten també dificultats per controlar la pressió del llapis.

Discalcúlia

La discalcúlia és un trastorn específic de l’aprenentatge matemàtic i la seva simbologia. Els nens que presenten discalcúlia tenen dificultats en l'aprenentatge i el record de dades numèriques i aritmètiques, en el càlcul i en la resolució de problemes. És un trastorn que incideix negativament en la capacitat per resoldre situacions de la vida diària en què estigui implicat el càlcul, així com el rendiment acadèmic. Es pot presentar de manera aïllada, o en comorbiditat amb els trastorns de lectura i escriptura.

Trastorns emocionals

Com s'ha explicat anteriorment, les dificultats en les diferents àrees d'aprenentatge acadèmic poden comportar que els nens amb dislèxia acabin desenvolupant problemes emocionals com ara ansietat i depressió. Cal tenir en compte que la majoria d'aprenentatges escolars passen per la lectura i l'escriptura, i això suposa que els nens amb dislèxia estan contínuament exposats a la realització de tasques que els són difícils, frustrants, en què no tenen un bon resultat, i això pot revertir que desenvolupin una baixa autoestima. Serà, doncs, de gran importància detectar i tractar aquests problemes.

Avaluació i intervenció

La detecció i intervenció han de ser tan precoços com sigui possible, i seran realitzats per professionals especialitzats. El diagnòstic es farà mitjançant una exploració neuropsicològica i una exploració de la lectura i l'escriptura. Serà important poder realitzar un diagnòstic diferencial, i detectar altres comorbiditats, si n'hi hagués. Encara que no es pugui fer un diagnòstic a edats molt precoces, sí que serà important valorar els indicadors de risc, i fer una intervenció primerenca. Cal tenir en compte que la dislèxia és un trastorn que persisteix malgrat la intervenció, i que justament aquest és un dels indicadors que en permet el diagnòstic: ens trobarem davant d'una molt possible dislèxia en aquells casos en què no s'observa l'evolució esperable per les característiques cognitives del pacient, després d'un mínim de 6 mesos d’intervenció. Durant l'educació primària, l'objectiu serà tractar la base del trastorn i, en cursos posteriors, la reeducació se centrarà a facilitar estratègies compensatòries.

Encara que la dislèxia estigui determinada a nivell neurobiològic, també cal tenir en compte la important incidència de l'entorn en la manera com aquesta es manifesti. En aquest sentit, l'anomenat Ambient Alfabetitzador Familiar tindrà un paper fonamental, ja que els estudis han demostrat que un ambient estimulador, que ofereixi multitud de recursos i oportunitats d'apropament a la lectura, es traduirà en un nivell lector millor en els fills. La lectura compartida entre pares i fills pot potenciar l’interès per la lectura i l’hàbit lector, així com estimular les habilitats lingüístiques que permetin tenir una bona competència lectora.

També serà fonamental que la família estigui ben informada sobre les dificultats que presenta el seu fill, les repercussions que té el trastorn, i quines estratègies i adaptacions poden ajudar.

Finalment, l'escola també haurà d'estar ben informada de la situació de l'alumne afectat, conèixer-ne les característiques i les dificultats específiques, per poder realitzar les adaptacions oportunes a nivell metodològic. Alguns aspectes a tenir en compte seran minimitzar les situacions en què es posin en evidència les seves dificultats davant de la resta del grup de classe, com per exemple, quan se'ls demana que llegeixi en veu alta, o que surti a la pissarra. També serà molt útil facilitar temps extra per llegir i resoldre els enunciats, simplificant la informació i presentant els enunciats en les diferents parts, passos o ordres a realitzar, remarcant les paraules clau, assegurant-nos que ha comprès la tasca a realitzar, o fins i tot promoure l'avaluació de coneixements oralment, per sobre del nivell escrit. Cal evitar tasques que representin un sobreesforç per a ells, com ara copiar els enunciats, així com facilitar-los que es puguin organitzar i planificar, mitjançant l'ús d'agenda, recordatori visual, etc.

Mites sobre la dislèxia

Hi ha alguns mites sobre la dislèxia que s'ha demostrat que no tenen evidència científica.

  • La lateralitat creuada no està reconeguda com a trastorn a nivell científic, i la seva relació amb els trastorns d'aprenentatge no té cap base científica: hi ha moltes persones amb lateralitat creuada que no presenten cap dificultat en els aprenentatges.
  • Els problemes visuals per si mateixos no poden causar dislèxia. Una mala visió pot interferir en l'entrada correcta de la informació, i haurà de ser corregida, però no és explicativa de cap trastorn d'aprenentatge.
  • La confusió entre dreta-esquerra i els problemes d’orientació espacial no tenen relació amb la dislèxia.
  • La dislèxia es pot donar en nens amb baix o alt nivell intel·lectual, fins i tot en nens amb capacitats altes.

Veure article: Dislèxia: dificultat en la lectura (1/2)

 

    Source

    Bibliografía

    Share