Dislèxia: dificultat en la lectura (1/2)

La dislèxia és, a més, és un dels trastorns d'aprenentatge més freqüents i més estudiats. S'estima que, a nivell mundial, la seva prevalença en població infantil es troba entre el 5 i el 17%, afectant per igual nenes que nens.

La dislèxia s'inclou dins dels trastorns de neurodesenvolupament, ja que té el seu origen en una alteració en el desenvolupament i la maduració neurològica. Així doncs, no és una malaltia, no te cura, i estarà present al llarg de tot el cicle vital, encara que la forma en què s'expressi anirà variant. Una intervenció precoç i de qualitat serà decisiva per minimitzar-ne les repercussions en el futur.

Una de les teories explicatives de la dislèxia amb més pes, sosté que en la dislèxia es troba un trastorn a nivell fonològic, amb dificultats per processar els trets que distingeixen cadascun dels fonemes, dificultant alhora que es creen representacions fonològiques estables que puguin ser activades amb rapidesa, i més endavant, relacionar-les correctament amb les lletres corresponents.

S'ha observat que els nens amb dislèxia presenten dificultats en la consciència fonològica, que és l'habilitat lingüística per percebre, identificar i manipular els sons que componen les paraules, bàsica per fer els processos d'anàlisi i síntesi propis de la lectoescriptura. Aquesta habilitat lingüística és un prerequisit per a l'aprenentatge lector, i permetrà la relació posterior de cada so amb la grafia corresponent i la combinació per formar paraules. Quan aprenen a llegir, els nens aprenen primer a relacionar cada so amb la seva grafia, per passar posteriorment a fer una lectura mitjançant la ruta fonològica, en què es percep la lletra a nivell visual, i per això es relaciona amb el seu so. És una lectura lenta i laboriosa, que requereix molta atenció, i que es va automatitzant amb la pràctica lectora, permetent que es vagi creant un vocabulari lector, fins a activar l'anomenada ruta lèxica, mitjançant la qual s'analitza tota la paraula, a nivell global . Aquesta ruta és la que ens permet llegir ràpidament.

La dislèxia afecta especialment la capacitat per descodificar o reconèixer les paraules de manera correcta, interferint en l'automatització de la lectura, i donant com a resultat una lectura lenta, poc fluida, amb esforç i amb molts errors. Aquestes dificultats es tradueixen, alhora, en un baix nivell de comprensió d'allò que s'està llegint.

A més d'aquests problemes específics amb l'aprenentatge de la lectura, els nens amb dislèxia poden presentar dificultats en altres àrees, com en el llenguatge escrit, amb dificultats ortogràfiques, grafomotores i de coordinació, en la velocitat per anomenar, per aprendre sèries automàtiques (com els números, els dies de la setmana, els mesos de l'any, o les taules de multiplicar), així com en el càlcul i el raonament matemàtic.

Aquest conjunt de dificultats incidiran de manera significativa en el rendiment acadèmic del nen, estant en relació estreta amb el fracàs escolar.

Com a conseqüència, els nens amb dislèxia poden presentar trastorns emocionals, com una autoestima baixa, estrès, ansietat o depressió.

Bases neurobiològiques

Diversos estudis genètics han identificat alguns cromosomes i gens implicats en l'aparició de la dislèxia, confirmant que es tracta d'un trastorn amb base genètica, amb una càrrega hereditària important: hi ha una correlació d'entre el 25 i el 65% entre pares i fills, i del 40% entre germans.

A nivell neurobiològic, els estudis amb neuroimatge han trobat diferències en l'activació cerebral en llegir entre lectors i persones dislèxiques, i apunten com a causa de la dislèxia a la desconnexió de les àrees cerebrals implicades en la lectura (àrea temporoparietooccipital), amb la disminució de l'activació del gir angular.

D'altra banda, també s'han detectat diferències anatòmiques al cervell de les persones dislèxiques en comparació dels lectors hàbils. Entre altres, s'ha observat que l'àrea de Wernicke, en el pla temporal del lòbul temporal esquerre, que està implicada en la comprensió del llenguatge i el processament fonològic, és més gran en normolectors, mentre que els dislèxics presenten més simetria cerebral, o fins i tot una mida més gran en el pla temporal del lòbul temporal dret. També s'han trobat migracions cel·lulars que afecten diferents àrees del cervell directament relacionades amb el llenguatge (àrea de Broca, regió subcentral, lòbul parietal, gir angular i supraangular, àrea de Wernicke, regió temporal occipital esquerra). Així mateix, s'han observat alteracions anatòmiques i funcionals al cerebel, implicat en el control motor, en l'aprenentatge i en l'automatització, que correlacionen amb un menor rendiment en tasques que impliquen el cerebel observat en persones amb dislèxia.

Indicadors de risc

Encara que el diagnòstic de dislèxia no es pugui dur a terme en edats precoces, atès que hi ha errors i dificultats que són pròpies del procés d'aprenentatge i de la maduració neuropsicològica, sí que és important tenir en compte alguns indicadors suggestius que ens podem trobar davant a una dificultat específica, per poder realitzar una detecció i una intervenció precoces que minimitzin les repercussions en el rendiment acadèmic i emocional dels nens.

El Col·legi de Logopedes de Catalunya (2012) recull els següents indicadors d'alt risc als seus Protocols de Detecció i Actuació a la Dislèxia a l'Àmbit Educatiu:

Educació infantil (finals d'EI 5)

• Dificultats en la consciència fonològica, especialment en: classificar paraules segons el so inicial, medial o final, compondre i descompondre paraules als sons que els formen, afegir o eliminar un so en una paraula per formar-ne una altra, identificar rimes.
• Dificultats per trobar la paraula que vol dir.
• Dificultats per anomenar amb rapidesa colors, imatges, objectes, etc.

Cicle inicial d'educació primària (1r i 2n)

• Dificultats d’accés al lèxic.
• Dificultats en la consciència fonològica: poca habilitat per substituir, eliminar o combinar els sons de les paraules per formar-ne d'altres. Dificultats per lletrejar paraules.
• Dificultats per associar cada lletra amb el so.
• Major nombre d'errors d'ortografia natural en comparació del grup classe.
• Dificultats per memoritzar seqüències verbals: dies de la setmana, mesos de l'any, abecedari, etc.
• En segon grau de primària es valoraran com a significatives: la lectura molt lenta i forçada i les nombroses errades en la lectura (omissions, substitucions, addicions, inversions).

Cicle mitjà d'educació primària (3r i 4t)

• Dificultats per accedir a les paraules que vol dir.
• Errors en la denominació.
• Nombrosos errors en la lectura, en forma de: omissions, substitucions, addicions i inversions.
• Baixa fluïdesa lectora, en comparació de la resta de classe.
• Dificultats en la comprensió lectora degudes a les dificultats de descodificació.
• Major nombre d’errors d’ortografia natural i arbitrària, en comparació amb la resta de la classe.
• Dificultats per organitzar i estructurar les idees i els coneixements per escrit.
• Dificultats en l’aprenentatge de llengües estrangeres.
• Errors en operacions de càlcul escrit.
• Dificultats en l’aprenentatge de les sèries verbals automàtiques (dies de la setmana, mesos de any, estacions, abecedari).
• Rendiment baix en la resolució de problemes matemàtics escrits, errors en operacions de càlcul escrit i dificultats en l’aprenentatge de les taules de multiplicar.

Cicle superior d'educació primària (4t i 5è)

• Dificultats en l’accés al lèxic.
• Lectura lenta i poc automatitzada.
• Comet nombrosos errors ortogràfics.
• Dificultats en la comprensió lectora.
• Dificultats per organitzar, estructurar i exposar idees per escrit.
• No automatització de les taules de multiplicar
• Dificultats en les llengües estrangeres.

Educació secundària (ESO)

• Discrepància significativa entre el rendiment oral i escrit i entre la comprensió lectora i oral.
• Dificultats d’accés al lèxic.
• Dificultats per sintetitzar allò que vol expressar.
• Lectura lenta i poc eficaç per a l’estudi.
• Dificultats en la lectura de paraules dús poc freqüent.
• Dificultats de comprensió lectora.
• Errors ortogràfics propis d'etapes molt anteriors.
• Dificultats en la planificació i la redacció textual.
• Poca capacitat d'autocorrecció a l'escriptura.

Cicles formatius i batxillerat:

• Discrepància significativa entre el treball oral i escrit, i entre la comprensió oral i escrita.
• Errors d’ortografia per no aplicar les normes que coneix.
• Dificultats en l’expressió escrita, amb textos mal organitzats, amb poca coherència i mal cohesionats.
• Dificultats en l’aprenentatge de llengües estrangeres.
• Pren apunts breus, simples i amb poc contingut.
• No hi ha correlació entre el rendiment acadèmic i les seues capacitats.

L'article continua a: Dislèxia: dificultat en la lectura (2/2)