Pautes i consells per ajudar al neurodesenvolupament dels nadons
El neurodesenvolupament és un procés d’extrema complexitat. Qualsevol alteració que pugui interferir en la formació del sistema nerviós es veurà reflectida en el desenvolupament cognitiu, motriu i conductual dels infants. Les investigacions ens revelen la importància de l’estimulació dels infants des del seu naixement, i sobretot en aquells nadons que poden presentar algunes dificultats.
Per a aquells nens i nens que presenten una alteració genètica, han nascut de forma prematura, han patit alguna lesió en el sistema nerviós central o pateixen alguna alteració d’etiologia desconeguda, serà imprescindible que accedeixin el més aviat possible a equips multidisciplinars d’atenció precoç.
Durant el confinament de la pandèmia COVID-19 s’han vist interrompudes moltes de les intervencions i programes d’atenció als infants. Per això, a continuació, us oferim algunes pautes i consells per estimular als més petits, que es poden realitzar des de casa i que, més enllà d’aquests dies, us poden servir per acompanyar i potenciar el seu neurodesenvolupament. Cal destacar que els models d’intervenció centrats en la família i en els entorns naturals han demostrat afavorir l’aprenentatge i evolució dels infants.
ESTIMULACIÓ AL NADÓ EN LA RUTINA DE BANY, MASSATGE I CANVI DE BOLQUERS
El moment del bany és una de les rutines més habituals i que en general sol realitzar-se a diari. És un moment òptim per a l'estimulació i per a potenciar el neurodesenvolupament dels més petits. Habitualment, pot ser el preàmbul al moment d‘anar a dormir o abans del sopar. És un moment que afavoreix la relaxació, la comunicació amb els pares i la consciència corporal. Cal dir que no a tots els nadons els resulta un moment agradable, si és aquest el cas és millor no forçar, però pot ser recomanable col·locar tovalloles enrotllades al voltant del nadó per augmentar el contacte amb el seu cos i aportar més seguretat i confort.
Durant el bany podem aprofitar per treballar la comunicació, el llenguatge i la consciència corporal:
- Utilitzar esponges de diferents textures
- Fregar les parts del cos de forma diferenciada: Primer un peu, després l’altre. Primer una cama després l’altra. I així successivament.
- Afavorir la coordinació bimanual demanant que el nadó es fregui ell mateix la panxa agafant l’esponja amb les dues mans. En aquest sentit podem ajudar-lo fent aproximacions i potser la primera vegada caldrà que els pares ajudin al nadó a agafar l’esponja i fer els moviments. Caldria anar retirant les ajudes poc a poc per tal de que ell ho pogués fer autònomament.
- Anomenar les parts del cos que estem netejant.
- Numerar i comptar les vegades que freguem una part del cos.
- Facilitar pots, joguines per afavorir el joc amb traspassos d’aigua, regalims amb les mans, etc.
Després del bany podem aprofitar per fer una sessió de massatge infantil.
- Podem utilitzar les mans per fer el massatge però també en alguns casos que vulguem estimular les extremitats superiors o inferiors podem utilitzar raspalls suaus, tovalloles rentades sense suavitzant, vibradors recoberts amb alguna tela, etc.
- Aprofitem el moment del massatge per col·locar al nadó en posició prono (boca avall) i així afavorir el control cefàlic.
- Tot i que el moment del bany/massatge pot ser un dels més adequats podem aprofitar qualsevol altre moment per afavorir la consciència corporal i propioceptiva. Si hi ha alguna hemiparèsia o dificultat motriu en mans o cames és molt recomanable aprofitar qualsevol interacció amb l’infant per: fer picar les mans, fer que les mans s’obrin, jugar amb els dits de les mans (hi ha cançons infantils amb els dits), jugar amb els peus fent pessigolles, etc.
El moment de canvi de bolquers també és un bon moment per aprofitar i estimular la psicomotricitat del nadó.
- Podem aprofitar i posar el nadó boca avall i afavorir control cefàlic.
- En posició supina (cara amunt) podem treballar l’estimulació i seguiment visual amb joguines que li cridin l’atenció i també estimular en aquest sentit la coordinació òculo-manual si juguem a que el pugui agafar amb les mans.
- És un bon moment també per establir un contacte visual correcte i treballar els aspectes comunicatius, buscant la seva mirada, imitant les seves vocalitzacions o simplement realitzant aquestes vocalitzacions per tal de procurar que ell les percebi i en algun moment posterior les pugui imitar.
- Quan incorporem al nadó en posició de sedestació (assegut), l’ajudarem amb els braços per tal d’incorporar-se (passant per posició lateral) i afavorir tant el control cefàlic com l’estimulació de la musculatura abdominal i així potenciar la capacitat de control de tronc.
ESTIMULACIÓ AL NADÓ EN LA RUTINA DEL MENJAR
El moment de menjar és molt apropiat per a afavorir l'estimulació i el neurodesenvolupament dels més petits. Aquest ha de ser un moment agradable per a tots i caldria evitar distractors com pantalles o altres. Cal també seguir les recomanacions pediàtriques per a la incorporació dels aliments i ser curosos amb els aliments sòlids per tal de prevenir ennuegaments.
- Afavorir que el nen pugui experimentar amb el menjar permetent que la seva aproximació sigui al seu ritme. Alhora podem integrar diferents textures i olors per afavorir la sensibilitat i tolerància.
- Presentar diferents tipus de textures dels aliments així com dels estris i coberts (fusta, silicona, plàstic, metall) .
ESTIMULACIÓ AL NADÓ EN LA RUTINA DEL JOC, CONTES I CANÇONS
- Bosses de llavors: Es poden crear bosses de tela amb llavors (blat, arròs,..) i alguna planta aromàtica dins. Es poden escalfar i d’aquesta manera estimular la sensitivitat aplicant la calor a les mans o als peus, sempre vigilant que estigui a una temperatura adequada.
- Experimentació amb gel: Amb bosses de tela podem posar un glaçó de gel i estimular mans o peus amb el gel. Es poden crear glassons de gel amb colorants i experimentar sobre una cartolina o cartró.
- Bosses sensorials: Les bosses amb tancament “zip” les podem emplenar amb diferents coses: gelatina, pa ratllat, arròs, cotó, gel de dutxa... i les podem enganxar al terra o la paret amb una cinta adhesiva.
- Estimulació auditiva i visual amb ampolles sensorials, sempre segellant bé el tap de l’ampolla amb cinta adhesiva, per a més seguretat:
- Ampolles amb objectes sòlids: Omplir ampolles petites amb objectes sòlids: llegums, arròs, pasta petita, pedres, petxines.
- Ampolles amb líquids: podem utilitzar aigua, glicerina, oli de nadons o sabó transparent. Com a elements sòlids hi podem posar: purpurina, gomes de colors, pompons, plomes, etc.
- Crear una “busy board”: En una superfície com una fusta podem enganxar cremalleres, ganxets o claus de ganxo per on passar cordons o fils de llana, tancaments de botons, panys, etc., per tal de potenciar la psicomotricitat fina amb elements familiars. A la xarxa es poden trobar moltes idees de com fer-ho.
- Pots amb diferents textures. Podem posar en diferents capses obertes elements amb diferents textures com per exemple llegums, macarrons, pasta petita, espaguetis cuits, pa ratllat, gelatina.... Es podria també amagar una joguina del seu interès per tal de que la busqui i treballar també així la permanència del objecte.
- Cantar cançons i jocs de falda ens permetrà buscar el contacte visual i aprofitar per estimular la consciència corporal. Hi ha moltes cançons infantils que utilitzen gestos amb les parts del cos, o les mans dels dits. també potencien molt el coneixement del vocabulari ja que se solen repetir els mateixos vocables i per tant ajuden a l’aprenentatge. Podem associar cançons a diferents moments del dia (despertar, marxar, menjar, bany, etc. ) per tal d’ajudar al nen a anticipar les rutines i entendre el fi de l’activitat.
- Contes. Els contes són moments molt favorables per poder potenciar la comunicació, el llenguatge i aspectes cognitius. Són moments en els que podem treballar el vocabulari, l’atenció i la concentració, la psicomotricitat fina (passar pàgines),conceptes com petit i gran, els colors, la numeració, etc. És una activitat tant complerta que és molt recomanable poder-la incorporar com a rutina diverses vegades al dia.
ESTIMULACIÓ DE LA COMUNICACIÓ
Respecte al neurodesenvolupament i la comunicació cal tenir en compte que, de forma prèvia al llenguatge apareixen les habilitats prelingüístiques i l’interès per la comunicació. La millor estimulació és la interacció amb els pares, per això cal aprofitar qualsevol rutina (bany, joc, menjar, massatge, passeig...) per tal de donar el màxim d’oportunitats d’aprenentatge i interacció al nadó. Cal parar atenció als interessos del nadó, és important mirar-lo cara a cara, imitar els seus gestos i les seves vocalitzacions.
Si s’observa manca d’interès en comunicar, procura crear situacions comunicatives i allunya una mica el seu objecte d’interès per tal de que el pugui reclamar. També se li poden donar dues opcions d’elecció, o mirar si segueix la nostra mirada quan nosaltres la dirigim cap a un objecte, podent inclús reaccionar amb sorpresa per tal d’atreure la seva atenció. És important afavorir la comunicació amb gesticulacions, com per exemple assenyalar amb el dit, que serà un dels primers indicadors d’atenció compartida.
Cantar, explicar històries, anar relatant allò que anem fent, etc., són activitats molt positves. Cal exposar-los al llenguatge i mostrar-los que a traves de la comunicació poden aconseguir efectes en els altres i en ells mateixos.
BIBLIOGRAFIA
- Dempsey, I. y Keen, D. (2008). A review of processes and outcomes in family centered services for children with a disability. Topics in Early Childhood Special Education
- McWilliam, R.A. (2010a). Routines-Based Early Intervention: Supporting Young Children and Their Families. Baltimore, Maryland: Paul H. Brookes.
- Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (UCCAP). Atenció Precoç I Desenvolupament Infantil Catalunya 2020: Per Una Atenció Precoç Avançada Dins D’un Sistema Integral De Suport Al Desenvolupament Infantil. Madrid: Ediciones Cinca, 2018
- GAT (2000). Libro Blanco de la Atención Temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad.
- McWilliam R.A. (2000) Early Intervention in Natural Environments: A Five-Component Model