En un cas de trastorn negativista desafiant trobem un patró repetitiu de vulneració de les normes socials i dels drets dels altres. Apareixen comportaments com la desobediència, conflictes amb els adults o l’autoritat, conductes d’agressió cap a persones o animals, destrucció de propietats, robatoris o enganys, absentisme escolar o fugues de la llar.

Els infants o joves amb trastorn negativista desafiant tenen un comportament irascible, amb desobediència a les figures d’autoritat. Tendeixen a perdre la calma fàcilment i discuteixen amb freqüència. D’aquests comportaments acostumen a culpar als altres. És mostra d'una clara dificultat en la regulació de les emocions i la conducta, sovint acompanyada d’impulsivitat i dificultats per preveure les conseqüències dels seus actes.

En els casos de trastorn negativista desafiant, caldrà proporcionar a la persona estratègies d’autocontrol conductual i emocional, ajudant-la a milloranr la tolerància a la frustració i treballant habilitats socials per a que pugui interaccionar correctament amb els seus iguals. També són necessàries estratègies de solució de problemes interpersonals per a que siguin capaços d’afrontar d’una manera socialment correcte les dificultats que es puguin trobar amb els altres. La col·laboració de la família i l’escola és fonamental per establir un sistema de normes i conseqüències clar, concret i predictible que ajudi a l’infant i jove a regular la seva conducta, així com donar pautes de comunicació i de modificació de conducta que millorin la interacció amb l’infant o jove en cada context.

Cal tenir present que els trastorns de conducta i el trastorn negativista desafiant poden presentar altres trastorns comòrbids com el TDAH, depressió, ansietat, trastorns de l’aprenentatge o abús de substàncies que s’hauran de  valorar i amb els que també és necessària la intervenció.