Un trastorn de la personalitat és un problema derivat d’una característica en la manera de ser d’una persona que és limitant per a l’individu en la seva vida diària. Els trastorns de la personalitat són, per tant, estils de funcionament inadaptats que afecten a la capacitat de la persona per relacionar-se amb el seu entorn.

Les persones que presenten un trastorn de personalitat afronten les responsabilitats i les seves relacions quotidianes de forma inflexible. Tenen una percepció de la seva  imatge personal i de l’ entorn alterada, a més de tenir uns patrons de conducta que poden perjudicar-los, física i psicològicament.

Quan un tret de la personalitat d’un individu li dificulta el seu funcionament diari sense ser limitant, aleshores es podria tractar d’un tret desadaptatiu de la personalitat. És necessari fer la valoració en cada cas. Avaluar les característiques de personalitat permet adaptar el programa terapèutic a les necessitats de cada persona, sigui un adolescent o una persona adulta.

Els trastorns de personalitat a la vida adulta es classifiquen en tres grups:

• Trastorn de la personalitat del grup A (tipus WEIRD): Trastorn de la personalitat paranoide, esquizoide i esquizotípic. Acostumen a ser persones feréstegues, solitàries, estrambòtiques amb poc interès pel seu entorn, ja sigui per indiferència o per temor.
• Trastorn de la personalitat del grup B (tipus WILD): Trastorn de la personalitat límit, antisocial, histriònic i narcisista. Acostumen a ser persones molt cridaneres en tot el que fan, sovint impulsives que viuen en els extrems, no hi ha terme mig, necessiten l’atenció i l’alimentació emocional dels altres per omplir el seu propi buit.
• Trastorn de la personalitat del grup C (tipus WHIM): Trastorn de la personalitat evasiva, dependent i obsessiva-compulsiva. Acostumen a ser persones que se senten molt vulnerables, amb molt poca auto confiança, que pateixen el que els demés poden pensar d’ells, s’acostumen a amagar, a escollir llocs poc visibles, desitjant ser descoberts per algú que els reconegui. Llavors tenen tendència  a establir relacions molt dependents i exigents, atemorits de que els deixin.

Adolescents i trastorns de la personalitat

A l’adolescència comencen a apareixen trets de personalitat tot i que encara no es compleixen tots els criteris diagnòstics per un trastorn de personalitat. L'adolescent pot presentar dificultats importants per regular les seves emocions i controlar els seus impulsos, que poden comportar risc per a ell/a i les persones del seu entorn.  Per exemple, poden presentar-se autolesions, conductes sexuals de risc, consum de tòxics, robatoris o violència. Respecte al rendiment acadèmic, sovint es presenta una davallada important i desmotivació, en els casos més greus en forma d'absentisme escolar i conflictes a l'aula.

En els casos de l’adolescència els trastorns del comportament provoquen que les relacions amb els altres siguin altament inestables, amb un comportament oscil·lant entre l’autosuficiència i l’alta dependència envers altres, la impulsivitat davant la por intensa, o la intolerància als límits davant la intransigència i control dels altres.