La malaltia de Parkinson és una malaltia progressiva del sistema nerviós que es produeix quan determinades neurones no produeixen una substància química anomenada dopamina. Tot i que es tracta d'una malaltia que afecta principalment al moviment, altres aspectes cognitius i anímics també es poden veure afectats.

Els símptomes comencen gradualment, generalment al voltant dels 60 anys, encara que pot iniciar-se en edats molt més primerenques o posteriors. És més freqüent en homes que en dones i inicialment sol afectar més a un costat que l'altre. Entre els símptomes habituals apareix el tremolor, la rigidesa, la lentitud dels moviments i els trastorns de l'equilibri i la coordinació. Amb certa freqüència a la malaltia es presenten problemes emocionals que, fins i tot, poden ser anteriors als problemes de moviment. Amb l’evolució de la malaltia, a més de l'empitjorament motor es poden associar problemes cognitius, deglutoris, de la parla, d’alteracions de la son, o bé problemes esfinterians o sexuals.

Tot i que el Parkinson no té cura, el tractament farmacològic pot millorar notablement els símptomes. En ocasions, el metge pot suggerir realitzar una cirurgia per regular determinades zones del cervell i millorar els símptomes. En aquest context el tractament rehabilitador és d'utilitat per millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels pacients i s'ha d'adequar al seu estat evolutiu. A més de prevenir complicacions, pot tenir un efecte positiu sobre l'humor, els problemes cognitius o el risc de caigudes.

Símptomes del Parkinson 

Els signes i símptomes de la malaltia de Parkinson poden ser diferents en cada persona. Els primers signes poden ser lleus i passar desapercebuts. Sovint, els símptomes comencen en un costat del cos i usualment continuen empitjorant en aquest costat, fins i tot després que els símptomes comencin a afectar a ambdues bandes. En ocasions la malaltia pot debutar amb símptomes anímics o fins i tot amb depressió (sent difícil de diagnosticar en aquesta fase).

Signes i símptomes de la malaltia de Parkinson:

• Tremolors: Un tremolor o sacsejada de la malaltia de Parkinson generalment comença en una extremitat, sovint a la mà o els dits. Pot aparèixer un fregament involuntari del polze i els dits de la mà (tremolor del rodament de la píndola) i la mà pot tremolar quan està en repòs.
• Moviment lent (bradicinèsia): Amb el temps, la malaltia de Parkinson pot retardar el moviment normal del pacient, fent que les tasques simples siguin difícils i portin més temps. Els passos poden ser més curts i que s'arrosseguin els peus en caminar.
• Rigidesa muscular: La rigidesa muscular pot presentar-se en qualsevol part del cos. Els músculs rígids poden ser dolorosos i limitar la possibilitat de moviment de la persona.
• Alteració de la postura i l'equilibri: La postura es pot tornar encorbada i poden aparèixer també problemes d'equilibri.
• Pèrdua dels moviments automàtics: En la malaltia de Parkinson es pot veure reduïda la capacitat per realitzar moviments inconscients, com parpellejar, somriure o balancejar els braços en caminar.
• Canvis en la parla: Es poden produir canvis en la parla, per exemple, parlar més suaument o més ràpidament, dubtar abans de parlar i tenir un discurs més monòton causa de la manca de les inflexions habituals.
• Canvis en l'escriptura: Pot resultar més difícil escriure i la lletra pot semblar petita.

Causes del Parkinson

En la malaltia de Parkinson, algunes neurones en el cervell es descomponen o moren gradualment. Molts dels símptomes obeeixen a una pèrdua de les neurones que produeixen dopamina, una mena de missatger químic en el cervell. Quan els nivells de dopamina disminueixen, es genera una anomalia en l'activitat cerebral, el que causa els símptomes de la malaltia de Parkinson.

Es desconeix la causa de la malaltia de Parkinson, però diversos factors semblen influir, com ara els següents:

• Genètica. Els investigadors han identificat mutacions genètiques específiques que poden causar malaltia. Aquestes són poc comuns, llevat d'alguns casos en què molts membres de la família pateixen malaltia de Parkinson. No obstant això, certes variacions genètiques semblen augmentar el risc de tenir la malaltia.
• Edat. Els adults joves poques vegades pateixen la malaltia de Parkinson. Originalment la malaltia comença en etapes mitjanes o avançades de la vida, i els riscos augmenten amb l'edat. Les persones normalment manifesten la malaltia de Parkinson a partir dels 60 anys d'edat.
• Sexe. Els homes són més propensos a desenvolupar la malaltia que les dones.
• Desencadenants ambientals. L'exposició a certes toxines o factors ambientals pot augmentar el risc de tenir la malaltia en el futur.

Complicacions en el Parkinson

La malaltia de Parkinson sovint està acompanyada d'alguns problemes addicionals, que poden millorar amb tractaments simptomàtics:

• Dificultat per pensar. Problemes cognitius i / o demència. Això sol succeir en les etapes més avançades del Parkinson. En alguns pacients pot haver-hi una resposta moderada a fàrmacs utilitzats amb aquest propòsit en la malaltia d'Alzheimer.
• Depressió i canvis emocionals. És possible patir depressió, en ocasions en les primeres etapes de la malaltia. El tractament per a la depressió pot facilitar la forma de tractar amb altres dificultats ocasionades per la malaltia de Parkinson.
• També és possible patir altres canvis emocionals com por, ansietat o pèrdua de la motivació.
• Problemes per empassar. És possible que es desenvolupin dificultats per empassar a mesura que evoluciona la malaltia. La saliva pot acumular-se en la boca a causa de la forma lenta d'empassar.
• Problemes per mastegar i menjar. La malaltia de Parkinson en etapes avançades afecta els músculs de la boca, per la qual cosa es dificulta la masticació. Això pot ocasionar ennuegaments i desnutrició.
• Problemes per dormir i trastorns del son
• Problemes amb la bufeta. Problemes a la bufeta que inclouen la incapacitat de contenir l'orina. Restrenyiment. Moltes persones amb Parkinson manifesten restrenyiment, principalment perquè el seu sistema digestiu funciona més lent.
• Disfunció sexual. En alguns casos, els pacients noten una disminució del desig sexual o del rendiment sexual.

Tractament rehabilitador del Parkinson i els parkinsonismes

Aquest grup de malalties afecten de manera central a la mobilitat, però també a altres esferes com l'emocional, cognitiva, del son, etc. Cal doncs, a més de l'ús de medicaments, afegir un tractament rehabilitador que de manera integral abordi tots els possibles problemes.

• Fisioteràpia: per mantenir un bon rang de moviment i evitar complicacions.
• Teràpia ocupacional: amb l'objectiu de retardar en la mesura del possible la dependència i mantenir el màxim de funcionalitat possible.
• Exercici aeròbic per millorar la fatiga i la qualitat de vida global.
• Exercicis individuals i grupals (incloent els realitzats en piscina) per millorar la coordinació i l'equilibri, millorant la marxa i disminuint el risc de caigudes. Especial rellevància tenen aquells en els quals s'inclou les ajudes rítmiques (mitjançant sons o pautes com el tai-txi).
• Tractament per millorar les funcions cognitives quan sigui pertinent.
• Seguiment i suport emocional, usant diferents tècniques com el Mindfulness amb l'objecte de millorar la qualitat de vida.